Així que vaig decidir intentar fer quelcom útil a partir d’aquestes dades i alhora aprendre una mica de XSL. El resultat final és aquest: TERMCAT, de XML a XHTML (770 Kb).

A continuació poso a la vostra disposició els diferents fitxers que he utilitzat per a transformar el XML del TERMCAT a XHTML:

• Dades en XML (idèntic al proporcionat pel TERMCAT però sense Doctype, ja que donava problemes amb l’intèrpret de XSL)
• Full d’estils XSL
• Script en PHP que crida a l’intèrpret de XSL
• Full d’estils CSS

Si us interessa el XSL podeu trobar més informació a Recursos per a iniciar-se al XSL.

El document és força complet tot i que no entra en gaires detalls de caràcter tècnic. En canvi si que posa de manifest la necessitat de crear llocs webs accessibles i usables. A continuació us copio alguns dels punts més interessants:

2.3. Criterios de accesibilidad

La accesibilidad en un sitio Web consiste en garantizar el acceso a la información y a los servicios de sus páginas sin limitación ni restricción alguna por razón de discapacidad de cualquier carácter o condicionantes técnicos, debiendo tener en cuenta que muchas personas que acceden a la información incluida en páginas web lo hacen desde diferentes dispositivos y contextos.

(…)

2.5. Sindicación de contenidos

Se aconseja el uso de elementos de información basados en XML. En principio, los elementos de información básicos a considerar son noticias y enlaces, representándose estos mediante estándares aceptados por la industria y /o recomendados por el W3C, tales como RSS – Really Simple Syndication (sindicación realmente simple)-, adecuado para la sindicación y agregación de noticias, enlaces o sumarios, xlink (http://www.w3.org/TR/xlink/) para la representación de enlaces entendidos en un concepto más amplio que el representado en HTML/XHTML, o xpointer, adecuado para indicar secciones de documentos XML. Esta aproximación permite unificar la representación de elementos de información relevantes para toda la administración pública, gestionándose 22 GUÍA DE EDICI�?N Y PUBLICACI�?N DE PÁGINAS WEB cada elemento de forma independiente por el organismo creador.

(…)

Utilización del lenguaje XHTML 1.0 (último estándar publicado por el consorcio W3C) para desarrollar el sitio Web.

�?s d’agrair que des de l’administració es començin a fer esforços per a millorar les seves webs!

(Tradueixo) La Web Semàntica és una extensió de la web actual en la qual es dóna un significat ben definit a la informació, permetent un millor treball en col·laboració a les computadores i a les persones.

Com que aquesta descripció no ho deixa massa clar us deixo una sèrie de recursos per si us interessa el tema:

• Introducción a la Web Semántica
• Web Semántica Hoy
• Semantic Web

La Web Semàntica es basa en RDF (llenguatge basat en XML).

RDF és com l’hipertext elevat al següent nivell. Mentre l’hipertext enllaça porcions de text especificant la relació entre ells només vagament, RDF pot enllaçar qualsevol cosa amb qualsevol cosa i assigna noms a les relacions: “A és el preu de B” pot ser la relació entre un objecte i una quantitat de diners; “A és més pesat que B” pot ser la relació entre dos lluitadors de sumo; “A és la causa de B” pot ser la relació entre un xàfec i el fet que estigueu mullats.

Exemple de RDF aplicat a Paparra i deferents representacions de la informació que conté:

• Fitxer RDF amb informació sobre Paparra.net i la seva llicència
• Representació gràfica de la informació
• Informació sobre la llicència extreta per Creative Commons

S’agraeixen comentaris, crítiques i suggeriments sobre el fitxer RDF d’exemple. Espero que sigui del vostre interès!

Nota: el RDF està enllaçat des del XHTML mitjançant <link rel="meta" type="application/rdf+xml" href="nom_fitxer.rdf" />.

1. Introduction
2. Definitions
3. Declaring the language of a page
4. Documents with more than one primary language
5. Declaring language changes in a page
6. Specifying language
7. Specifying the language of a link destination

Per als qui no ho sapigueu, hi ha motius per a especificar l’idioma.

[Via W3C]

El Dreamweaver és una eina molt potent per treballar, però una mala eina per a l’aprenentatge. Després de l’experiència com a professor en un curs de creació de pàgines web utilitzant aquesta eina he pogut comprovar que incita als usuaris novells a utilitzar mètodes i tècniques incorrectes:

• Composició de la pàgina mitjançant taules.
• �?s de l’etiqueta font i d’altres en detriment de les fulles d’estil externes.
• Marcat semanticament incorrecte (per exemple blockquote per sagnar el text).
• Etc.

El procés per corregir tots aquests errors ha resultat força senzill. He basat tot el treball en el home, per després ampliar-ho a la resta del lloc.

Comencem amb el HTML (veure original):

1. Convertir la composició de taules en capes.
2. Millorar la semàntica: utilitzar els hn per marcar els títols, transformar el menú en una llista i eliminar els blockquote utilitzats per sagnar.
3. Eliminar tots els estils en línia i les etiquetes font.

D’aquesta manera comencem a tenir un HTML semanticament correcte, molt més simple i lleuger que l’original. En molts casos és millor començar el document de nou enlloc d’editar l’existent.

Un cop fet això convertim el document a XHTML especificant el corresponent DOCTYPE, creem uns metatags adequats i acabem de polir alguns petits detalls abans de comprovar que el document valida.

Ara doncs ja tenim un XHTML ben format, semanticament correcte i millorat respecte a l’original. Veure resultat.

Només ens queda crear un CSS que torni a donar l’aspecte original al document. Segons anem creant el CSS anirem veient la necessitat d’afegir alguns ID’s i classes al XHTML.

En aquest cas en concret he aprofitat per fer unes petites modificacions al disseny: adaptar-lo per a resolucions de 800×600 o superiors, canviar la tipografia del cos de la pàgina per facilitar-ne la lectura i altres petits detalls (veure CSS resultant).

El resultat ha sigut molt satisfactori:

• El pes del document s’ha reduït en un 58%.
• El codi és més net, la presentació i el contingut estan separats: més fàcil de mantenir.
• El lloc és més accessible i està més preparat per als cercadors.

Després només manca estendre tots els canvis realitzats a la resta del lloc (pot implicar petites modificacions al CSS). Per fer-ho més fàcil, i pensant en el manteniment, he dividit el document en trossos per aprofitar la comanda include de SSI i de pas poder prescindir de les plantilles de Dreamweaver.

El DOCTYPE per a un document en XHTML 1.1 és:

<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.1//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml11/DTD/xhtml11.dtd">

Ara bé, si a part d’utilitzar XHTML volem utilitzar MathML serà necessari declarar una entitat que faci referència a l’espai de noms de MathML, quedant un DOCTYPE com aquest:

<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.1 plus MathML 2.0//EN"
"http://www.w3.org/TR/MathML2/dtd/xhtml-math11-f.dtd" [
<!ENTITY mathml "http://www.w3.org/1998/Math/MathML">
]>

Amb aquest DOCTYPE el que fem és donar-li a l’entitat &math el valor http://www.w3.org/1998/Math/MathML. D’aquesta manera no hem d’escriure la ruta de l’espai de noms per a cada etiqueta math que utilitzem.

Un cop fet això dins del document haurem de marcar de la següent manera tots els trossos de codi MathML:

<math xmlns="&mathml;">Codi en MathML</math>

Podeu veure alguns documents d’exemple en aquest post sobre MathML.

A trets generals l’Opera 7.5 inclou un lector de feeds XML, notificador d’e-mails al system tray, client de xat, i una nova interfície més maca. El gestor de mails incorpora un filtre intel·ligent per evitar l’spam i amplien el suport pel CSS, XHTML i Javascript.

La beta només es pot trobar en anglès i s’ha de tenir en compte que encara és una beta i pot tenir bugs, d’entre els que he trobat a primer cop d’ull és que no he trobat la manera d’ocultar els favorits fàcilment.

Es una completa herramienta de revisión que es útil tanto para diseñadores y desarrolladores como para los equipos de evaluación o investigadores que quieren hacer una validación total de una página y generar un informe con los resultados observados. HERA genera automáticamente un informe en formato XHTML y/o en formato RDF, utilizando EARL.

L’eina s’anomena HERA (Hojas de Estilos para Revisión de la Accesibilidad), i consisteix en un servei web per a revisar manualment l’accessibilitat d’un lloc web mitjançant fulles d’estils especials. Degut a aquesta última característica el servei només funciona correctament en navegadors amb bon suport de CSS.

També té un germà petit anomenta HERA-XP:

Está pensada para acompañar al diseñador y al desarrollador en el proceso de creación, facilitándole revisar la aplicación de uno o varios puntos de control de la accesibilidad de manera rápida, pero a la vez le proporciona, si lo desea, información útil sobre qué es lo que tiene que tener en cuenta o en qué tiene que fijarse al hacer la evaluación.

2003-10-14: The World Wide Web Consortium today released XForms 1.0 and XML Events as W3C Recommendations. The specifications have been reviewed by the W3C Membership, who favor their adoption by industry. Written for authors and implementers alike, XForms is the new generation of Web forms. XForms separate presentation and content, minimize round-trips to the server, offer device independence, and, using XML Events, reduce the need for scripting.

Després de 10 anys en els que els formularis web no han experimentat canvis fonamentals el W3C va publicar ahir les recomanacions per als XForms.

Aspectes destacats dels XForms:

• Separen netament propòsit, contingut i resultats.

• Ajuden als autors i milloren l’experiència de l’usuari.

• Porta la potència del XML als formularis online.

S’ha de destacar que els XForms no són un tipus de document independent, però que estan pensats per integrar-se amb altres llenguatges de marcat:

XForms is not a free-standing document type, but is intended to be integrated into other markup languages, such as XHTML or SVG.

Segons el W3C els XForms estan amplament implementats, però s’ha de destacar que d’entre els navegadors més utilitzats només Mozilla (encara hi estan treballant) apareix en el llistat d’implementacions.

Tot i això existeix una test suite per comprovar el suport de XForms de les diferents aplicacions.

Es pot combinar amb XHTML, CSS i JavaScript. El XUL ens permet, entre d’altres coses, crear menús, barres d’eines, pestanyes, arbres de jerarquia, botons, etc. Això si, ara per ara XUL és dependent de Mozilla (o productes derivats).

Per si no queda massa clar, a través de edmz (gran descobriment per a mi dels últims dies) he trobat unes demos espectaculars de la seva potència.

Correcció: les demos a les que es fa referència NO són XUL. Són un munt de JavaScript més CSS. Perdoneu les molèsties. Això és una petita demo de XUL (de veritat). La noticia original corregida és aquesta.

Des del meu punt de vista XUL no és un llenguatge enfocat cap a les pàgines web. Més aviat per a dissenyar la interfície d’aplicacions, ja que ens dóna eines molt més potents que l’HTML.

Per exemple: podríem tenir una aplicació feta amb PHP, on els usuaris de la nostra LAN hi accedirien mitjançant Mozilla. Això presenta un avantatge important respecte a la típica arquitectura de client/servidor: disposem d’una interfície molt completa sense necessitat d’instal·lar un client propi per a la nostra aplicació, només el Mozilla :)

Si voleu aprendre una mica més sobre XUL podeu fer-li una ullada a XulPlanet, on hi trobareu un extens tutorial.