• Ganes d’aprendre
• Experiència en desenvolupament web amb PHP i MySQL (no estem cercant un expert, però si algú amb una mica d’experiència en aquest camp)
• Administració bàsica de servidors GNU/Linux
• Experiència en resolució d’incidències en Windows XP

El que s’ofereix és:

• Sou anual brut: 18.000€ aprox.
• 37 hores setmanals
• Molt bon ambient de treball
• Contracte de 6 mesos amb possibilitat de passar a indefinit

Et pots inscriure a l’oferta a hacesfalta.org (comenta que has vist l’oferta en aquest blog).

Animeu-vos! Jo porto 3 anys aquí, i no s’hi està pas malament :)

La ley de acceso electrónico a las Administraciones Públicas va a ser la futura constitución electrónica del Estado Español. La última versión, que ha sido votada en Comisión en el Senado el pasado dia 30 de junio, amenaza el equilibrio de poderes de nuestra democracia y crea las bases de un Ejecutivo mucho más poderoso de lo que ha sido en los últimos 25 años. Con la desinformación y falta de diálogo constructivo que les caracteriza, nuestros políticos están creando una estructura administrativa sobre bases tecnológicas que, con la apariencia de ofrecer nuevos derechos a los ciudadanos, carece de verdaderas garantías para los mismos y puede poner en cuestión otros muchos derechos que hoy tenemos. Hispalinux pone en guardia a la ciudadanía ante lo que por falta de controles reales podría llegar a ser un Estado de excepción.

Us recomano llegir la nota completa.

Actualització: El Senado rechaza que la Administración sólo use estándares abiertos

Segona actualització: Aprobada la Ley de Administración Electrónica

[Via torresburriel]

Encara que no es sigui fan d’aquestes coses és interessant veure el potencial que poden donar als nous motors gràfics. Llàstima que aquesta nova gamma de targetes, ja sigui de Nvidia com ATI, només es podrà apreciar el seu rendiment màxim amb els directX 10 i això implica haver de tenir el Windows Vista.

Pro’s:

• Les noves features
  • NVIDIA Unified Architecture
  • NVIDIA Lumenex^TM Engine
  • Microsoft DirectX 10 Geometry Shaders
  • NVIDIA Quantum Effects^TM Technology

  La innovació més espectacular de les 7000 era l’HDR, la innovació més espectacular, doncs en les 8000 tenen el Quantum Effects^TM Technology, en altres paraules una tècnica que permet fum, foc i explosions realistes. El resultat és realment increïble.

• Suport total dels DirectX 10

Contra’s:

• Consum entre 400 i 450W mínim
• 2 slots
• 1a tanda de la gamma, no assoleixen la mateixa eficiència que la resta
• El preu… En els fòrums es queixen que ja es podrien fer tot més eficientment i no dependre només de la potencia de càlcul
• Necessitat de refrigeració híbrida (liquida i tradicional)

Potser no deu valer la pena comprar-se aquesta targeta però les futures 8900 GTX si, no consumira tants recursos i serà bastant més potent que la 8800 GTX amb l’afegit que tenen aquestes targetes sobre tota la resta que son les tecnologies per fer partícules i el Geometry Shaders (no sabria com traduir-ho).

Ara per ara només queda millorar la interacció amb fluids i llavors només quedaran polir detalls de la física. Perquè si ja utilitzen aquest nou bumping per objectes i escenaris, partícules per fer el fum i derivats, HDR per les llums i li sumem una física de fluids bona ja es podria fer el joc perfecte jejeje. Potser faltaria que es pogués notar el vent a la cara xD.

D’entre les coses més important hi ha el sensor de temperatura per a CPU, GPU, HD, MB i d’altres, i el benchmarking del hardware. Aquestes dues funcionalitats em van ajudar a detectar memòries falses KINGSTON que es traduïa amb penjades del sistema per culpa de la Placa Mare ASUS (o tens memòries amb xips idèntics o el sistema s’et penja com a màxim en 5 min.). També em va ajudar a fer un overclocking segur de la CPU del 5%.

Amb l’Everest vaig poder comprovar que la diferència de velocitat dels discs durs ATA i SATA és ínfima.

Crec que l’Everest és un dels programes que s’ha de tenir instal·lat des de el naixement d’un PC.

En l’article comparen els preus de les consoles de nova generació:

• PS3: 499-599 €
• Xbox 360: 399 €
• Nintendo Revolution: menys de 300 USD

Font: Nvnews, Ars Technica

Tal i com vaig dir en un altre post les noves Nvidia consumeixen menys electricitat, fan menys soroll i estan millor refrigerades. Però, d’altra banda, les Radeon permeten l’ús de l’HDR i AA simultani, cosa que les GeForce no poden. Així que la decisió de comprar-se una marca o l’altra és realment complicada.

Via Nvnews m’assabento que el joc es pot tunejar via eines de tweaking, l’article és bastant extens i explicatiu. Els punts bàsics de l’article són:

• Optimitzacions
• Patches i Mods
• Opcions del joc
• Opcions avançades
• Comandes de consola

Com a últim apunt, la tecnologia SLI d’Nvidia és més potent que la tecnologia CrossFire d’ATI i en el benchmark de l’Oblivion aconsegueix superar a la seva competidora.

Font: Firing Squad

Aquests moviments es deuen a que AMD ha passat de ser una empresa perseguidora a voler ser empresa lider, i ho esta aconseguint a base desenvolupar tecnologies com la de Dual Core i venent divisions poc rentables com la de memòries flash. Però Intel ha anunciat una nova gamma de processadors més eficients amb la qual vol recuperar la quota de mercat.

Però la competència entre AMD i Intel no és res si es compara amb els fabricants de GPU’s, ATI i Nvidia, que arriben als enfrontaments físics.

This isn’t the first high-tension incident where the ingredients have been alcohol, ATi and NVIDIA – apparently one evening drinking session at Hannover’s ‘Irish Bar’ during last year’s CeBIT, saw a most ungallant face from the UK IT channel hurl profane abuse at one of NVIDIA’s very senior female staff members, but ironically it was reported that it was an ATi representative that stood forward to intercede and protect her honour.

Font:El país, Hexus

No se si per decisió estratègica empresarial o què, però les ATI van sortir molt més tard que les GeForce 7800, aquest retard ha fet possible la incorporació de tecnologies que prometen i donen un rendiment i una qualitat d’imatge superior a les targetes d’Nvidia. Ara fa falta veure si augmenta el suport que donaran els desenvolupadors de jocs a les ATI amb la reducció de penjades que això implicaria.

Les noves features són:

• HDR – L’avanç més important que hi ha hagut en la nova generació de targetes ATI i Nvidia. L’HDR potencia les llums i reflexes de tal manera que la imatge obté un alt grau de realisme, en aquests moments no hi deu haver més de 10 jocs que incorporen aquesta opció. Les ATI concretament incorporen HDR de 64 bits + els filtres clàssics, AA, AF, ells l’anomenen Advanced HDR.

• AAA – Dóna la millor qualitat d’AA que dona Nvidia amb una pèrdua de rendiment menor. Vaja, ve a ser com l’AA sobre transparències com el de Nvidia però una mica més eficient.

• Alta qualitat en l’AF – Millora la qualitat del filtre més precís i nítid. Les millores són quasi imperceptibles.

• 3Dc+ – Pel que diuen és una forma de compressió de textures i succedanis.

• Ja incorporen el PS i VS 3.0

• POM – Crec que és una funcionalitat que volen aplicar-la en el futur. El bumping que hi ha ara als jocs és una simulació pobre dels volums, les llums simulen que la textura té volum però continua sent pla, amb el POM les textures tenen volum real. Suposo que el fet que fins ara no s’havia fet així és pel consum de processador que deu necessitar fer aquestes textures amb volum, però ATI ha desenvolupat una tecnologia que ho fa amb menors costos de processador. Així que dintre d’uns anys veurem aquesta funcionalitat plenament integrada a totes les targetes gràfiques.

En resum: El retard d’ATI els ha servit per incorporar funcionalitats útils i potents, però pot haver perdut part del mercat per aquest retard. Funcionalitats com HDR i el POM seran el futur i qui les implementi millor guanyarà la partida en aquesta generació i la pròxima.

Font: Noticias3D

Paraíso fiscal

Donde no se aplican ningún tipo de investigaciones sobre la procedencia del dinero.

No m’estranya que els països amb aquesta denominació rebin grans quantitats de diner negre. On està la tradició d’amagar els diners sota el matalàs o sota una rajola? jejeje. Clar que l’impacte d’un paradís fiscal és fatal per un país, estat o succedani, afavoreixen i/o fomenten la creació d’aquests diners ja que no tributen.

Pot ser fantàstic evitar la tributació dels nostres diners, formar part del costat obscur, però diner negre +(més) paradís fiscal =>(implica) rics més rics i menor recaptació d’impostos. Si comptem que Espanya és un dels països que té més diner negre de tot el mon¹ el qual no ha tributat, doncs com volem ser un país on s’inverteixi en R+D, tecnologia, infraestructures…? Realment em fa molta pena veure que a part de la corrupció política(petita però existent a tots els països) se li suma la creació de diner negre i una democràcia amb una base despòtica. Quins collons tenen les “persones” que criden Viva España.

Els països que l’estat espanyol considera com a paraïsos fiscals són els següents:

• Ã?frica
  • República de Liberia
  • República de Seychelles
  • Illes Maurici
• Amèrica
  • Anguilla
  • Antigua y Barbuda
  • Las Bahamas
  • Barbados
  • Bermudas
  • Illes Caiman
  • Antilles Holandeses
  • Aruba
  • República de Dominica
  • Granada
  • Jamaica
  • Montserrat
  • San Vicente y las Granadinas
  • Santa Lucia
  • Trinidad y Tobago
  • Illes Verges Britàniques
  • Illes Verges de EEUU
  • República de Panamà
  • Illes Turks i Caicos
  • Illes Malvines
• Ã?sia
  • República Libanesa
  • Reino Hachemí Jordano
  • Emirat de Bahrein
  • Emirats Ã?rabs Units
  • Sultanat de Oman
  • Macao
  • Hong-Kong
  • República de Singapur
  • Sultanat de Brunei
  • Illes Marianes
• Europa
  • Illes de Man
  • Illes de Guernesey i de Jersey
  • Principat d’Andorra
  • Gibraltar
  • Gran Ducat de Luxemburg
  • Principat de Liechtenstein
  • Principat de Mónaco
  • República de San Marino
  • República de Malta
  • República de Xipre
• Oceanía
  • República de Naurú
  • Illes Salomón
  • República de Vanautu
  • Illes Fiji
  • Illes Cook

Val a dir que des de fa dos anys la Unió Europea està planejant algun tipus d’acció contra aquests països, però a saber com queda tot :(

¹ – Article sobre la relació entre bitllets de 500€ i Espanya, que proximament faré referència.

Juntament amb el programari lliure s’han anat desenvolupant formats i protocols oberts, utilitzats per a emmagatzemar i transferir dades respectivament. Tot i així no han assolit tanta força com el programari amb el que comparteixen filosofia, i això resulta preocupant.

Des de l’aparició d’Internet les persones tenen a l’abast una quantitat d’informació inimaginable temps ençà. I no només hi tenen accés sinó que l’utilitzen, la modifiquen, l’actualitzen i en generen de nova. Per treballar amb tota aquesta informació utilitzen eines que els hi faciliten la tasca, aquí és on entra el programari.

Un dels pilars de la filosofia que hi ha darrera del programari lliure és la llibertat d’elecció. Hom pot escollir entre les diferents alternatives, i si no n’hi ha cap que s’adeqüi a les seves necessitats pot modificar-ne una d’existent, o crear-ne una de nova.

Els formats

Però què passa amb la informació, amb les dades? La informació s’emmagatzema en fitxers (en el sentit ampli del terme) i aquests fitxers tenen un format especific per al tipus de dades que emmagatzemen.

Què succeeix si aquest format, aquesta manera d’emmagatzemar la informació, és propietat d’una empresa? Doncs que aquesta empresa, en menys o més mesura, té un control sobre aquestes dades, ja que només ella disposa de les especificacions del format.

Tot això a l’usuari d’a peu no ens hauria d’importar gaire, sinó fos perquè ens obliga a utilitzar una eina concreta si volem treballar amb aquest format de fitxer.

L’alternativa doncs són els formats oberts:

An open format is a format of which the specification is free of proprietary standards. Open File Format must be re-distributable by anyone for free of charge; however, does not necessarily need to allow modification to the format itself. The goal of an open format is to allow users to read and write a file without using a proprietary software.

Els protocols

Fins ara hem parlat de la informació, de com emmagatzemar-la i de les eines per treballar-hi. Però, sense una manera de transmetre aquesta informació aquesta perd tot el seu valor. Aquí és on entren en joc els protocols.

Què és un protocol?

In computing, a protocol is a convention or standard that controls or enables the connection, communication, and data transfer between two computing endpoints. Protocols may be implemented by hardware, software, or a combination of the two. At the lowest level, a protocol defines a hardware connection.

Els protocols són imprescindibles per a la transmissió de la informació. Però què passa quan un protocol és propietat d’una empresa. Doncs succeeix el mateix que amb els formats: l’empresa té, en menys o més mesura, un control sobre la transmissió de la informació, ja que només ella disposa de les especificacions del protocol.

En definitiva, el formats i protocols propietaris escapcen la nostra llibertat d’elecció, des de les arrels més bàsiques: l’accés i transmissió de la informació.