Va per tu/mi
Dimecres, Gener 14th, 2004Estic fart de tu, de les teves manies, de la teva manca de confiança, de la teva indecisió, de la teva inseguretat, de la teva apatia.
M’acompanyes allà on vaig. No em deixes mai. Sempre m’està s a sobre i no em deixes fer la meva. Deixa de fer-me dubtar, de ficar-me pors al cos.
Quan jo decideixo quelcom amb el que tu no hi està s d’acord em deixes fer. I després em vas burxant, poc a poc. Em vas menjant la moral. Aprofites qualsevol moment de feblesa per posar-me a prova, per fer-me dubtar de les meves decisions. I només perquè tu no hi està s d’acord.
De fet sempre m’acabes guanyant. Més tard o més d’hora, però m’acabes guanyant. Té algun sentit que et porti la contraria? Perquè no ens posem mai d’acord? Com a mÃnim en les coses importants.
A veure si durant els pròxims dies ens posem d’acord els dos, que ja toca. Para de fer-me la guitza i ajuda’m una mica per una vegada.
