En aquests darrers dies estem assistint a un reconeixement públic del treball d’aquelles persones que des del 2000 estan intentant mostrar al món com és el president dels EUA, George W. Bush.
En primer lloc m’agradaria comentar el fet que el Festival de Cinema de Cannes hagi galardonat amb la Palma d’Or el darrer documental de Michael Moore, Fahrenheit 9/11.
Aquests dies plujosos fem servir bastant el paraigua, però què en sabem?
El paraigua bà sic va ser inventat farà uns quatre mil anys: el concepte de sombrilla
. Els xinesos van ser els primers en utilitzar-los per protegir-se de la pluja, adaptant els que tenien.
Però el que entenem per paraigua modern no va arribar a Europa fins al segle XVI, on fins a llavors era considerat només un complement per a la vestimenta de les dones. Va ser gracies a l’explorador Jonas Hanway (1712-86) que se’n va començar a estendre l’ús.
Al 1852 Samuel Fox va inventar el disseny acanalat d’acer del paraigua. Des de llavors el disseny dels paraigües no ha variat en essència.
I de fet el paraigua és un invent incòmode de fer servir, sobretot quan fa vent. És susceptible de ser oblidat en qualsevol lloc i quan l’acabes de fer servir has d’anar amb compte de no mullar-te.
És curiós que quelcom tan estès, i en molts llocs tan utilitzat, prà cticament no hagi evolucionat en els últims 100 anys.
Font: about.com.
Un dia després de les eleccions i noto quelcom estrany, com un mal perdre, ja no hi ha cap conferencia de premsa per no dir res útil sobre els atemptats de Madrid? Ã?s estrany ja que l’Ansar
encara és president en funcions.
Espero que a partir d’avui la crispació, la prepotència, el capital, etc. no siguin els elements que facin moure aquesta nació d’estats i que els duguin a un creixement real i un desenvolupament que no s’han vist durant aquests anys.
Ara bé, viurem el mateix que a Catalunya? Una fugida d’empreses per la futura alça del cost de la mà d’obra i el baix nivell educatiu amb el que ens han deixat. Entrarem en la societat de la informació o encara serà un martiri, on el preu d’una connexió de 56K val el mateix que una ADSL a qualsevol integrant d’Europa.
Entenc que són moltes les coses a arreglar després d’un desastre. El meu desig és que s’avancés a la integració polÃtica europea, per anar donant poder a Europa sobre qüestions estatals, amb la seguretat que Espanya no torni a caure mai en un govern de dretes amb trets feixistes i puguem veure que qui mana és el poble i no una persona.
Han donat esperança a un poble que ha estat enganyat.
La resposta envers la manifestació convocada avui a les 19:00 a la ciutat de Barcelona està tenint una resposata massiva (com era d’esperar).
Al sortir de la feina he agafat el metro (18:00h estació de Fabra i Puig, L1) i m’he trobat amb l’agradable sorpresa que hi havia un grup de joves amb pancartes. Al entrar a l’estació el volum de gent era molt més alt que un dia qualsevol. De fet he tingut serioses dificultats per poder entrar al vagó.
Ara em disposo a anar cap a la part superior del Pg. de Grà cia amb bici, espero veureus-’hi a tots!
No hi ha cap altra solució. No hi ha cap altra solució. No hi ha cap altra solució. No hi ha cap altra solució.
A veure si ho entenen d’una vegada per sempre, l’única solució és el DIÃ?LEG!