Tot i que buscant per Internet podeu trobar molta informació aquí us deixo alguns enllaços a:

• Apagón.- Barcelona recuperará el servicio eléctrico hacia las 19 horas, excepto en la zona de Maragall (EP)
• Apagada elèctrica a Barcelona (Vilaweb)
• Fecsa Endesa informa (informació facilitada per Fecsa Endesa)

Aquest incident ha afectat a molta gent, especialment als comerços que han tingut pèrdues molt importants. Una apagada d’aquesta magnitud i durada resulta completament inacceptable. Només espero que aquesta nit quan arribi a casa ja disposem d’electricitat (creuem els dits!).

Actualització: Han estat un total de 56 hores sense subministrament elèctric. Encara hi ha bastants grups electrògens funcionant a les zones afectades i els operaris d’Endesa continuen treballant ben entrada la tercera nit.

Hi ha dos exemples a l’estat espanyol, són Acciona amb la compra fins al 24.99% de Endesa i Sacyr amb la compra del 17% de Repsol.

Bé… segurament siguin moviments normals :) i no hi hagi motiu d’alarma jejejeje. La gent despilfarra i a mi em falta la pasta xD

Doncs bé, mirant un extracte bancari em trobo que l’apunt següent a la subscripció a l’Everquest 2 (joc de rol online) diu: comissió per canvi x,xx € (un 1% de la subscripció). Resulta que ara em cobren per un servei que abans no em cobraven, no m’avisen que cobren per això, i per últim em resulta extremadament ofensiu que em cobrin dues vegades pel mateix concepte (marge entre la compra/venta de moneda i comissió per compra en moneda estrangera)

A part del cobrament de comissions em fot que a cada carta que m’envien no se’ls oblidi incloure la “p…” publicitat de les seves ofertes de “m….”.

Però encara hi ha mes, “la gran cagada” la web i la seva fatal gestió per Internet. El formulari de validació consta d’un camp per l’identificador (codi d’usuari) i la contrasenya (Clau d’accés). Fins aquí normal, el tercer camp és on han volgut innovar i on l’han cagat que dona gust, es un desplegable on s’ha d’escollir una de totes les opcions que permet aquesta caixa (l’opció per defecte obliga a tornar a validar). Entre que el formulari es petit, que t’obliguen a elegir amb antelació el que vols fer, i que t’obliguen a elegir després de posar la contrasenya, “j…” es que no tinc paraules.

Ara a escriure de temes més alegres jajajajaj… En el meu lloc de treball actual he tingut la sort de poder provar les webs del Banc Popular, Santander i La Caixa. On he trobat coses molt bones i algunes de dolentes.

Ordenaré les 4 webs de millor a pitjor segons un criteri comptable/financer de cerca de transferències rebudes i fetes, ja siguin nacionals o estrangeres, amb disposició d’ampliació de comprovants o imprimir justificants, etc:

• Santander – És maca, té un sistema de validació lògic, un sistema fàcil de navegació i cerca de moviments.
• La Caixa – Similar al Santander però l’identificador es massa llarg (potser és més segur però si l’hem de dur apuntat en alguna banda doncs…). Ah si, té pantalla de presentació.
• Banc Popular – La validació és correcte però han separat el que és la consulta de moviments i el detall d’aquests. Difícil de creure però cert.
• Caixa Catalunya – Sense comentaris

I això que no he provat la de Bankinter que diuen que és una de les millors, llàstima.

La recomanació del dia, setmana, mes, any i per tota la vida és: Negocieu amb els bancs i no deixeu que us clavin comissions, moltes les retrocedeixen!!!, però com la gent no sol dir res doncs…

Vagi per endavant que no em considero excessivament nacionalista. Simplement em situo a l’esquerra i, per tant, crec en un model federal per aquest país (Espanya), que sempre s’està mirant a si mateix pensant en què és i on cap ciutadà és incapaç de definir-se espanyol sense condicionar les seves conviccions polítiques.

El conflicte o “problema” vasc existeix. També tenim un problema similar a Catalunya. Ã?s absurd negar la seva existència. La negació de la identitat nacional de Catalunya i Euskadi allunya a qualsevol aproximació a un acord.

Les reivindicacions al llarg de la darrera meitat del segle XX per part d’Euskadi s’han vist modificades amb els canvis de règim a l’Estat Espanyol. Durant la dictadura franquista, la lluita armada va rebre el suport d’una quantitat molt gran de ciutadans espanyols, que veien en ETA no només una banda armada sino ademés una formació política que aspirava a un futur democràtic. Va ser quan va caure el règim i va arribar la democràcia, quan la lluita armada d’ETA va començar a perdre suport, cada cop més, donat que la gent considerava que aquest tipus de lluita ja no era necessària. Actualment el final de la banda terrorista ha d’estar proper.

La pregunta és: com ha de ser aquest final? La lluita armada pot desapareixer, però si no es tanquen bé les ferides, el problema de fons no es solucionarà mai. Cal dialogar, convèncer, negociar, etc.. i fer que tothom se senti a gust amb la solució final.

L’alternativa a això és la solució proposada pel Partit Popular: la millor manera d’acabar amb ETA és amb la persecució policial i amb la “força de l’estat de dret”. Aquesta és la magnífica solució, si senyor. Si fotem tota la banda a la presó, la gent oblidarà el tema i tota la base social que els dóna suport se n’aniran a casa a veure el futbol. El que vull dir és que si l’Estat deté 50 etarres, en sortiran altres 50, perquè la base social abertzale continuarà pensant que estan sent atacats per la força opressora espanyola. L’estratègia del PP pot debilitar la banda a curt plaç, però no aporta una solució de cara al futur, donat que el problema de fons no s’ataca.

Jo personalment crec que el diàleg és la millor manera d’acabar amb aquest conflicte, encara que aquest s’ha de portar a terme amb responsabilitat, i s’ha de fer sempre que la banda decideixi acabar amb la lluita armada.

Espero que ningú es senti ofés per aquest post.

Ja va sent hora que el personatge deixi de ser una simple camara voladora amb una arma que es va desplaçant pel monitor per acabar sent un element més de l’escenari. Què és guanya amb això? doncs realisme i credibilitat. Potser penseu que és una parida inmensa, però en diversos jocs seria bastant útil saber a quina distància s’està de la paret o com tens col·locats els peus.

També em cago en la física que tan contents ha fet a molta gent, si els personatges són algo extern al entorn que els rodeja nose com volen fer que caigui, salti de forma realista, quan el més normal és veure que amb un mm² del nostre suposat peu ens mantenim drets.

Suposo que molts de vosaltres heu vist jocs on els enemics se’ls veu a través de la paret, i sense cap tipus de cheat, simplement que el model és tan trist que parts d’aquest travessen portes i parets, treient-li tot el factor sorpresa que pugui tenir. Recordo dels Fifa’s que quan marcava un gol els jugadors feien intents d’abraçar-se, però tan cutrement que mai semblava que es toquessin i/o de vegades s’atravessaven sense cap tipus de pudor.

Qué bé que em sento després de dir tot això, es que és horrible jugar sabent que ets un simple cub quiet i que tota la resta es mou. A veure si la puta física la fan realista i per tots els elements de la pantalla i no pels cadàvers o objectes.

Curiosament la majoria d’empreses busquen un perfil mixt entre programador i dissenyador. Ã?s molt habitual trobar ofertes de feina amb uns requisits semblants a aquests: HTML, PHP, ASP, JavaScript, bases de dades, Photoshop, Flash, Dreamweaver, etc.

I jo em pregunto: Què punyetes té a veure la feina d’un programador amb la d’un dissenyador? Són perfils diferents que requereixen aptituds i coneixements diferents. Per què ho ajunten tot?

Difícilment trobarem una persona que reuneixi tots els requisits per ser un bon programador i un bon dissenyador, hauria de tenir aptituds personals que gairebé són contraposades.

Això no vol dir que un programador no pugui dissenyar una web senzilla. O que un dissenyador no pugui fer-se un petit script en JavaScript. Però d’aquí a creure que un programador pugui dissenyar una web en Flash ultra-fashion, o que un dissenyador desenvolupi un complex CMS en PHP i MySQL, hi ha un bon tros.

Llavors perquè les empreses cerquen aquest perfil mixt?

Un pas més per a que Europa sigui forta i gran, i també, un pas més per a què no tornin a passar uns altres 4 anys de donada de cul a Catalunya via Madrid. Una cosa se certament, hi ha més polítics competents a Europa (tirant cap al Nord) que a Espanya, així que quan abans cedeixin les competències polítiques a Brusel·les millor que millor.

Ara bé, proliferen les webs a negativa a la constitució europea que dona gust, unes amb un toc professional, o bé, amb un toc d’humor, la qual mereix la pitjor a les crítiques, és un tipus de web que vas llegint i vas dient no, no, NO i la tanques degut al mal humor que t’entra.

Després de llegir els documents em quedo amb un SI amb salvetats, algunes de les quals es recullen a redliberal. El document de la constitució, són 349 pàgines en un pdf de 800Kb més o menys, si voleu estar totalment informats llegiu-lo, suposo que amb una mica de força de voluntat es podria llegir…

La qüestió per la qual escric el post és perquè avui m’he trobat massa xusma motoritzada, un dels quals era un conductor d’un camió que no ha tingut millor idea que pitar a una conductora que em deixava passar per un pas de vianants. I l’altre un taxista que quan anava a passar pel pas de vianants ha passat sense mirar qui venia, el que m’ha fet desviar la ruta i passar per davant d’un cotxe, el qual m’ha demanat perdó per estar al mig del pas. El problema no era estar al mig del pas sinó el brètol del taxista que s’ha fotut allà sense mirar i que casi m’estampo.

Si algú està interessat/da en patinar, pot aprendre o anar a passejar amb la gent de l’associació de patinadors de Barcelona. Munten cada divendres unes rutes per Barcelona i els dimarts fan classes gratuïtes per als que no s’aguanten drets.

Com a curiositat, pel carril bici de Provença només hi passen noies en bicicleta? :)

Vaig rebre un correu d’una tenda d’informàtica que ofereix servei tècnic, venta de hardware, creació de pàgines web i altres serveis. Com que una de les tasques del meu lloc de treball és estar al dia en aquests temes vaig donar-li una ullada al seu lloc web.

Quina sorpresa quan em trobo amb això. Un web amb un disseny pèssim, mal estructurada, poc usable i tècnicament deficient. Feta amb Dreamweaver i Flash, amb un ús mínim de CSS e inaccessible. En definitiva, una feina d’aficionat.

La imatge que dona la seva web és poc professional. Però per acabar-ho d’espatllar no se’ls va acudir res més que posar les tarifes per descarregar en format Excel. Seria molt millor en PDF i amb una presentació més treballada.

És una llàstima, però per culpa de la primera impressió que m’he emportat mai sabré si aquesta gent treballen bé o no.

A la UPF em van aprovar en despatx perquè vaig respondre allà mateix dues preguntes tipus test que no havia respost al·legant que em mereixia aprovar, el que em fa pensar que les que vaig suspendre me les mereixia suspendre encara que fos amb la nota que fos? De totes maneres gràcies �scar Elvira, un dels millors professors que he tingut.

L’examen d’accés a ADE de la UPF va ser de dubtosa legalitat. 30 places, 200 aspirants i un examen tipus test. Sort que l’examen d’accés a la UB del que només en sabia 5 respostes segure,s de les 50 que tenia el test, el vaig aprovar. Potser això es sort…

Però aquest semestre m’ha quedat una sensació rara quan en un examen donen per bo coses que no estan bé i no es premia les coses que pocs han fet bé. I avui he descobert que l’examen que havíem fet 3 persones hi ha 4 notes, una d’elles excel·lent. La professora és bona i una de les poques professores amb les quals es pot parlar com una persona normal, però em sembla que no burxaré el perquè hi ha 4 notes, ja em va veure la cara d’estranyat quan em va dir que contava bé quelcom que no estava totalment bé.

Una última cosa: Si us pillen copiant i no us diuen res no aneu a la revisió d’examen, potser trobeu coses rares.

No seria millor tenir un criteri homogeni més que res per saber on agafar-nos?…