Per motius laborals estic subscrit als anuncis de seguretat que ofereix Secunia, però la veritat és que actualment només m’interessen els que són de Debian o Ubuntu. Així doncs he creat un Pipe que em filtra els anuncis de Secunia:

Secunia: Debian and Ubuntu (feed)

La llàstima dels ordinadors “públics” és que no solen tenir programari lliure o decent, tal que m’he dedicat els primers minuts a posar-los a punt, és que de vegades costa canviar de programari. El primer pas és instal·lar l’Opera i configurar el proxy, o en el seu defecte, Firefox (m’he trobat que en alguns ja estava instal·lat). Després falta un client de msn, en l’antiguitat instal·lava el Gaim però sento dir que ara poso el msn messenger (beta), degut a les crujides constants del Gaim.

Això pel que feia en la part de programes, però després s’ha de configurar el Windows correctament. La freqüència del monitor a 1024 és per defecte a 60Hz i a 16bits i per tant és algo a canviar, ja sigui amb les propietats de pantalla, o bé, amb programes externs com el multires, per a ordinadors amb restriccions. Es que volen que a part enmerdar els ordinadors amb troyans i succedanis ens quedem cecs?

De les poques coses bones que he trobat és el Filezilla com a software per defecte!! I per sorpresa meva em vaig trobar una vegada que havien utilitzat l’Opera per navegar.

Però encara queda netejar, per sobre, la merda que deixen els altres, d’entre les desinstal·lacions em trobo amb les merdes comuns del Search bar, i tot tipus de barres per al Internet Explorer, el Kazaa (quina estupidesa instalar un programa d’aquests si l’ordinador no estarà més de dues hores amb el mateix user…) i jerna varia que dubto de la seva utilitat.

Fa molt i molt de temps em dedicava a passar un spyware per riure dels objectes crítics, maliciosos… Encara no sé com podien arribar a funcionar.

Conclusió: Són depriments, la desinstal·lació de l’Ie és tan trista que deixa un accès directe a Inici>Programes, i la gent el troba i navega amb allò. Però és curiós que siguin els ordinadors on més estan treballant sense fer us d’internet :)

La primera fase de l’estudi era treure una serie que pogués ser analitzada, la segona analitzar-la i extreure el model que l’ha creat, la tercera era comprovar la validesa del model i per últim obtenir la previsió amb el menor error possible.

El primer problema va ser en com extreure una sèrie tal que pogues ser analitzada, la solució estava en trobar els temps entre els moments de publicació, on la gràfica resultant és aquesta. El segon problema era analitzar-la, el resultat de l’anàlisi va ser un soroll blanc, camí aleatori, o com més mundanament , una sèrie totalment aleatoria i per tant no es pot preveure amb fiabilitat. Ã?s a dir una serie on només hi ha la variable u_t.

Teòricament es pot preveure amb el mètode Poisson, però no dóna una bona previsió. El mètode Poisson ens dóna una sèrie soroll blanc amb una mitja que li hem d’afegir nosaltres, tal que el resultat serie semblant només en aleatorietat amb la serie regressiva de paparra.net. Dit d’una altra manera el resultat de la previsió amb el mètode Poisson seria tan precís com si el fes a ull.

Val a dir que desde el primer moment sabia que la serie tenia una component aleatoria bastant important, però no que era l’única component de la serie. Per això vaig esperar a acabar el curs de Mètodes de Previsió pel simple fet que van explicar que les sèries regressives tenen una component u_t que recull tot allò que no pot explicar les variables normals. En resum, els colaboradors de paparra.net no escriuen amb una freqüència constant.

El centre tindrà 6 àrees d’investigació: Biologia computacional, Regulació genòmica, Desenvolupament biològic i cel·lular, Patologies físiques i farmacologia, Genètica humana i biologia evolutiva, i per acabar, Epidemiologia i salut publica.

El PRBB coordinarà la recerca en aquest camp, i estarà format per la UPF, l’IMIM, i el CRG. Institucions que es traslladaran a aquest centre per aprofitar millor les sinèrgies.

També m’alegra per una amiga que estudia Biotecnologia a la UAB, se li obren portes al nostre país per treballar en el camp que volia. Ara falta qui ocuparà les 1.000 places de les que oferirà el centre.

Per cert, ja han rebut la primera inversió per l’estudi de l’addicció a la nicotina amb una xifra d’un milió i mig de dòlars.

Suposo que pels estudis de molècules hauran d’utilitzar el super computador que hi ha al Nexus? Si fos cert validaria les teories d’alguns economistes, l’I+D atrau a I+D.

Bé, decidir si ho puc fer o no és un exemple clàssic de problema NP. Tot seguit veurem per què.

Suposem que ja he triat un subconjunt. La comprovació que resta és molt senzilla, només cal fer la suma dels seus volums i mirar si és igual al volum de la motxilla. Però, quantes possibles tries puc fer?

Cada objecte pot ser o no ser a una tria donada. Si tenim N objectes aleshores tenim 2 elevat a N possibles subconjunts (i per tant 2 elevat a N comprovacions com l’anterior).

Aquest nombre és fa exageradament gran a mesura que augmenta el nombre d’objectes (N). Si no em creieu consulteu la història de l’inventor dels escacs i de com va timar al Rei.

Doncs resulta que per aquest problema no hi ha cap estratègia astuta que ajudi a trobar la solució i eviti haver de fer totes les comprovacions. Els programes informàtics que el resolen poden trigar més temps que l’edat de l’Univers fent la prova amb només 100 objectes.

Els problemes com el de la motxilla s’anomenen intractables i ningú dins del món científic confia en poder trobar algun dia un programa que els resolgui de manera eficient.

Però recompensa no faltaria! A més del reconeixement mundial, l’Institut Clay Math ofereix un milió de dòlars a qui ho descobreixi.

Bé, espero que us hagi interessat el tema. Salut!

P.D.: El clàssic joc del buscaminas també és NP!

La qüestió esta en que la Comissió Europea augmentarà el pressupost fins a 40.000 milions d’euros (actualment 17.500) per al proper programa Marco que avarca el 2007 fins al 2010. Aquesta decisió s’ha vist afectada per l’actual situació econòmica i els creixents costos d’investigació que han fet que les nostres indústries perdessin competitivitat.

Amb aquest augment pressupostari es pretén produir un efecte multiplicador per a la inversió privada en innovació. Fins i tot s’ha parlat de crear una AEI que aprofiti les sinergies en aquest camp.

MathML is an XML application for describing mathematical notation and capturing both its structure and content. The goal of MathML is to enable mathematics to be served, received, and processed on the World Wide Web, just as HTML has enabled this functionality for text.

MathML: Per a veure pàgines que contenen MathML es necessita un navegador que pugui visualitzar MathML. Actualment només Netscape, Mozilla (o FireBird) i Amaya poden visualitzar MathML directament. No obstant, hi ha nombrosos add-on per als navegadors més corrents per habilitar aquest mòdul matemàtic.

Llista d’exemples de MathML:

• Fórmules de Anàlisi d’Estats Comptables.
• Fórmules de Matemàtiques de les Operacions Financeres.
• Valoració d’empreses

Més webs de MathML:

• Mozilla :Exemples on s’explota al màxim aquest mòdul.
• W3 Consortium : Especificacions.
• MathML Test Suite: Llista d’exemples de cada element de MathML.

Per als que no conegueu el terme weblog, a la secció Les paparres n’hi ha una definició.

Doncs bé, normalment els blogrollings són un llistat d’enllaços a altres weblogs. Se m’ha acudit la idea de canviar aquests enllaços pels enllaços directes als seus feeds.

Per fer-ho d’una manera fà cil i automà tica, he aprofitat el fitxer amb la llista de feeds escrit en XML que genera el FeedReader (el lector de feeds que utilitzo) per publicar aquesta llista.

Nota: Necessitarà s un navegador que suporti XML i XSL per veure’n el resultat.

Amb aquest sistema només cal tornar a copiar el fitxer en XML creat pel FeedReader al servidor web per actualitzar la llista.

S’ha de destacar que els navegadors actuals no suporten el SVG de forma nativa. Podeu trobar varis visualitzadors i editors a la seva pàgina oficial.

Aquest llenguatge permet crear gràfics vectorials complexos, amb gradients, filtres màscares, etc. que ocupen molt menys que un JPG, GIF o PNG.

Serà aquest el nou format per als gràfics del web? Encara està per veure. El que si que està clar és que fins que les noves distribucions dels navegadors no suportin el SVG i apareguin al mercat editors per aquest llenguatge, no se’n generalitzarà l’ús.