Fa uns dies Yahoo! va presentar el seu nou servei Pipes. S’ha parlat molt d’aquest servei, però fins avui no l’havia provat perquè no se m’havia acudit res que em fos d’utilitat real.
Per motius laborals estic subscrit als anuncis de seguretat que ofereix Secunia, però la veritat és que actualment només m’interessen els que són de Debian o Ubuntu. Aixà doncs he creat un Pipe que em filtra els anuncis de Secunia:
He fet un experiment per provar la reacció que tindria un alumne de la UPF al no tenir Internet Explorer a l’escriptori. Són 2 ordinadors de sobretaula, pentium IV i monitors de 17”, amb windows 2000 + Novell. Tot usuari que entra en aquests PC’s té drets d’administrador (encara no em crec s’atreveixen a asumir aquest risc), i això m’ha permès passar bones estones desinstal·lant i instal·lant programari divers. Poca feina? mmm si… He desinstal·lat l’Internet Explorer i Outlook, deixant-los un accès directe al Mozilla a l’escriptori que sobre a l’inicar sessió automà ticament.
La llà stima dels ordinadors “públics” és que no solen tenir programari lliure o decent, tal que m’he dedicat els primers minuts a posar-los a punt, és que de vegades costa canviar de programari. El primer pas és instal·lar l’Opera i configurar el proxy, o en el seu defecte, Firefox (m’he trobat que en alguns ja estava instal·lat). Després falta un client de msn, en l’antiguitat instal·lava el Gaim però sento dir que ara poso el msn messenger (beta), degut a les crujides constants del Gaim.
Durant aquest quadrimestre he estat estudiant Mètodes de Previsió. Em va donar la idea de fer una utilitat per la web tal que pogués preveure la publicació del següent post. El tema està que l’estudi va donar com a resultat Yt = ut.
La primera fase de l’estudi era treure una serie que pogués ser analitzada, la segona analitzar-la i extreure el model que l’ha creat, la tercera era comprovar la validesa del model i per últim obtenir la previsió amb el menor error possible.
El primer problema va ser en com extreure una sèrie tal que pogues ser analitzada, la solució estava en trobar els temps entre els moments de publicació, on la grà fica resultant és aquesta. El segon problema era analitzar-la, el resultat de l’anà lisi va ser un soroll blanc, camà aleatori, o com més mundanament , una sèrie totalment aleatoria i per tant no es pot preveure amb fiabilitat. Ã?s a dir una serie on només hi ha la variable ut.
Encara no tinc un perquè a l’afició de veure com es creen nous centres R+D, deu ser que és gratificant veure com hi ha algun tipus d’esforç per no arribar a ser el cul d’Europa. Aquesta vegada de mans de la UPF, la meva ex-universitat, conjuntament amb l’Ajuntament i Generalitat s’ha creat la fundació PRBB que entrarà en funcionament al 2005. L’edifici serà de l’estil Nexus I, II i III i estarà situat al costat de la UPF de la ronda litoral, on es fa Biologia.
El centre tindrà 6 à rees d’investigació: Biologia computacional, Regulació genòmica, Desenvolupament biològic i cel·lular, Patologies fÃsiques i farmacologia, Genètica humana i biologia evolutiva, i per acabar, Epidemiologia i salut publica.
Problema
Tinc una motxilla i un grapat d’objectes. M’agradaria agafar un subconjunt d’aquests objectes que ocupés exactament el volum de la motxilla.
Bé, decidir si ho puc fer o no és un exemple clà ssic de problema NP. Tot seguit veurem per què.
