SI TU NO VAS
ELLOS VUELVEN

Trobo que resumeix molt bé el missatge que estan donant la majoria de partits als ciutadans, i que jo interpreto així:

Nosaltres som uns impresentables, però ells són pitjors.

Sense comentaris…

Primer començaré pel partit polític que ara és d’esquerres però ha governat com si fos de centre, el PSOE. Diuen que retornaran 400 € via IRPF si guanyen, és a dir, el vot de cada persona val 400 €, o bé, ens volen subornar de la forma més descarada possible i directe possible. Ja no reducció d’impostos que costa de veure quan s’estalvia cada persona, no no… ara ja ho diuen directament.

Ara amb el pseudo partit, el partit de dretes que ara s’ha fet més de dretes, llàstima que és políticament incorrecte dir que son feixistes però cadascú que entengui el que vulgui. Promet la plena ocupació, ei jo també ho prometo i tinc la solució perfecte al problema de l’atur. Els empresaris volen ma d’obra, i la ma d’obra vol un treball digne. Com que la dignitat no m’importa anem a flexibilitzar la contractació de ma d’obra i fer-la més precària del que està ara. Amb això he explicat, més o menys, la vaga general que hi va haver en l’època que governava aquest pseudo partit, “el decretazo” en deien.

També s’ha de felicitar a aquest partit del gran fitxatge del Sr. Pizarro, bons contactes empresarials, bons amiguismes, que més és pot demanar? i després volen anular llistes de partits polítics i el més perillós per a tot que se senti espanyol és el PP.

De vegades em pregunto que seria de l’estat espanyol si hi haguessin 3 partits majoritaris, un d’esquerres, un de centre i un de dretes. No crec que mai arribi a aquest moment, cap partit és cap d’aquestes opcions purament…

La ley de acceso electrónico a las Administraciones Públicas va a ser la futura constitución electrónica del Estado Español. La última versión, que ha sido votada en Comisión en el Senado el pasado dia 30 de junio, amenaza el equilibrio de poderes de nuestra democracia y crea las bases de un Ejecutivo mucho más poderoso de lo que ha sido en los últimos 25 años. Con la desinformación y falta de diálogo constructivo que les caracteriza, nuestros políticos están creando una estructura administrativa sobre bases tecnológicas que, con la apariencia de ofrecer nuevos derechos a los ciudadanos, carece de verdaderas garantías para los mismos y puede poner en cuestión otros muchos derechos que hoy tenemos. Hispalinux pone en guardia a la ciudadanía ante lo que por falta de controles reales podría llegar a ser un Estado de excepción.

Us recomano llegir la nota completa.

Actualització: El Senado rechaza que la Administración sólo use estándares abiertos

Segona actualització: Aprobada la Ley de Administración Electrónica

[Via torresburriel]

Per fi he trobat en un article de l’Expansión que parla i corrobora el que pensava des de els meus temps universitaris. Segons l’article el poder adquisitiu ve a ser quasi el mateix que al 1997 i el salari mig porta reduint-se durant 8 trimestres consecutius i segons un estudi d’Adecco continuarà baixant uns quants trimestres més.

Mmm… l’estat espanyol porta creixent en termes de PIB durant molt de temps a un ritme molt fort ejem…. Potser no s’ha estat tan malament com als nostres estats veïns d’Europa però tampoc estem tan bé com alguns ens volen fer creure.

També s’ha de tenir en compte que les dades són una mitja de tots els treballadors i hi afecta la mà d’obra immigrant, sovint amb contractes laborals i convenis pitjors.

Segons les bases notarials de la oferta t’estalvies pagar totes les comissions de servei, segons ells:

1. Manteniment de compte i llibreta d’estalvi
2. Administració de compte i llibreta d’estalvi
3. Emisió i renovació de targeta de dèbit estàndard, excloent les targetes UNICA y Europe Assistance, o qualsevol altra que dugui associada la prestació de serveis prestats per tercers
4. Retirada d’efectiu i consultes a caixers Santader sense límit
5. Tranferències, girs i ordres de pagament en € a països de la Unió Europea (fins 50.000 €)
6. Emisió i negociació de xecs nacionals: comissió per ingrés de xecs (mateixa o altra entitat i mateixa o altra plaça) i la seva emissió

I les condicions per a beneficiar-se de la oferta és tenir la nòmina domiciliada en aquest banc, tenir un préstec o crèdit amb finalitat de compra de pis, tenir un pla de pensions, cotitulars on el titular compleixi alguna de les anteriors.

Clar que ha de tenir alguna cosa negativa, són els interessos que donen, un 0.01% (en el meu cas). És gairebé el que ofereix qualsevol banc o caixa tradicional després de descomptar les quotes de manteniment i administració de llibreta, etc. És com si fossin més sincers (se que sona sarcàstic però no ho és).

Què millora Santander respecte Caixa Catalunya? Manteniment i administració de llibreta i targeta 0, cost de transferència emesa i rebuda 0 i alguna que altra oferta especial per als clients, i una web més usable.

L’única oferta similar a la del Santander es la “cuenta nómina” de ING on t’estalvies el 2% dels rebuts i les comissions també son 0

Apunt: Un professor de la universitat ens va explicar una vegada que una entitat financera va treure una oferta que consistia en la retribució d’interessos més alts enlloc de regals de tota mena i va fracassar. Tot just ara està començant a funcionar els ING’s i els openbanks, però per desgràcia amb una publicitat excessiva. Potser estem vivint una revolució bancària on els bancs guanyaran en transparència i sinceritat, jajaja que bo.

Vagi per endavant que no em considero excessivament nacionalista. Simplement em situo a l’esquerra i, per tant, crec en un model federal per aquest país (Espanya), que sempre s’està mirant a si mateix pensant en què és i on cap ciutadà és incapaç de definir-se espanyol sense condicionar les seves conviccions polítiques.

El conflicte o “problema” vasc existeix. També tenim un problema similar a Catalunya. ??s absurd negar la seva existència. La negació de la identitat nacional de Catalunya i Euskadi allunya a qualsevol aproximació a un acord.

Les reivindicacions al llarg de la darrera meitat del segle XX per part d’Euskadi s’han vist modificades amb els canvis de règim a l’Estat Espanyol. Durant la dictadura franquista, la lluita armada va rebre el suport d’una quantitat molt gran de ciutadans espanyols, que veien en ETA no només una banda armada sino ademés una formació política que aspirava a un futur democràtic. Va ser quan va caure el règim i va arribar la democràcia, quan la lluita armada d’ETA va començar a perdre suport, cada cop més, donat que la gent considerava que aquest tipus de lluita ja no era necessària. Actualment el final de la banda terrorista ha d’estar proper.

La pregunta és: com ha de ser aquest final? La lluita armada pot desapareixer, però si no es tanquen bé les ferides, el problema de fons no es solucionarà mai. Cal dialogar, convèncer, negociar, etc.. i fer que tothom se senti a gust amb la solució final.

L’alternativa a això és la solució proposada pel Partit Popular: la millor manera d’acabar amb ETA és amb la persecució policial i amb la “força de l’estat de dret”. Aquesta és la magnífica solució, si senyor. Si fotem tota la banda a la presó, la gent oblidarà el tema i tota la base social que els dóna suport se n’aniran a casa a veure el futbol. El que vull dir és que si l’Estat deté 50 etarres, en sortiran altres 50, perquè la base social abertzale continuarà pensant que estan sent atacats per la força opressora espanyola. L’estratègia del PP pot debilitar la banda a curt plaç, però no aporta una solució de cara al futur, donat que el problema de fons no s’ataca.

Jo personalment crec que el diàleg és la millor manera d’acabar amb aquest conflicte, encara que aquest s’ha de portar a terme amb responsabilitat, i s’ha de fer sempre que la banda decideixi acabar amb la lluita armada.

Espero que ningú es senti ofés per aquest post.

Durant el govern del PP el percentatge de pressupost que es destinava a R+D militar va elevar-se des de el 23,4% (1995) fins 53,9% (1999) i finalment es va reduir fins al 30%. Va haver un periode on la partida pressupostaria d’investigació militar es va mantenir quasi bé invariable (al voltant de 1.350 milions) mentre que la partida per altres àrees no parava d’augmentar. Però durant el govern del PP els augments en R+D eren de l’11,5%, i el del primer any de govern socialista és del 23,6%, només fa falta que segueixi aquesta tendència per arribar a nivells europeus.

El que no entenia fins ara és perquè el pressupost d’R+D s’augmentava quan els anys anteriors es van mantenir. Doncs bé, he trobat la resposta en un article publicat a el país.

El Congreso de soberanía tecnológica concluye remarcando el déficit existente en Europa

(…)hay que innovar en tecnologías estratégicas aplicadas a la defensa, los transportes avanzados, la energía, la convergencia tecnológica (NBIC), la construcción, el cambio climático y la seguridad en la sociedad de la información. Para los organizadores del congreso, sólo el cumplimiento de estos objetivos otorgarán a la Unión Europea la plena responsabilidad de su seguridad y la autonomía en los asuntos mundiales que le corresponde por sus dimensiones políticas, económicas, geográficas y tecnológicas.

El que poso en dubte és la viabilitat de les inversions en recerca militar, ja que el cost d’una investigació via militar respecte la via civil sol ser més car. La raó és simple, la pressió per assolir resultats satisfactoris és molt més alta en una empresa privada que en una pública. Però tot i així crec necessaria la investigació militar ja que es pot dedicar a objectius més fantasiosos, projectes que descartaria de ben segur una empresa privada. A més, la recerca militar té moltes aplicacions civils, sinò com seria ara Internet…

Paraíso fiscal

Donde no se aplican ningún tipo de investigaciones sobre la procedencia del dinero.

No m’estranya que els països amb aquesta denominació rebin grans quantitats de diner negre. On està la tradició d’amagar els diners sota el matalàs o sota una rajola? jejeje. Clar que l’impacte d’un paradís fiscal és fatal per un país, estat o succedani, afavoreixen i/o fomenten la creació d’aquests diners ja que no tributen.

Pot ser fantàstic evitar la tributació dels nostres diners, formar part del costat obscur, però diner negre +(més) paradís fiscal =>(implica) rics més rics i menor recaptació d’impostos. Si comptem que Espanya és un dels països que té més diner negre de tot el mon¹ el qual no ha tributat, doncs com volem ser un país on s’inverteixi en R+D, tecnologia, infraestructures…? Realment em fa molta pena veure que a part de la corrupció política(petita però existent a tots els països) se li suma la creació de diner negre i una democràcia amb una base despòtica. Quins collons tenen les “persones” que criden Viva España.

Els països que l’estat espanyol considera com a paraïsos fiscals són els següents:

• ??frica
  • República de Liberia
  • República de Seychelles
  • Illes Maurici
• Amèrica
  • Anguilla
  • Antigua y Barbuda
  • Las Bahamas
  • Barbados
  • Bermudas
  • Illes Caiman
  • Antilles Holandeses
  • Aruba
  • República de Dominica
  • Granada
  • Jamaica
  • Montserrat
  • San Vicente y las Granadinas
  • Santa Lucia
  • Trinidad y Tobago
  • Illes Verges Britàniques
  • Illes Verges de EEUU
  • República de Panamà
  • Illes Turks i Caicos
  • Illes Malvines
• ??sia
  • República Libanesa
  • Reino Hachemí Jordano
  • Emirat de Bahrein
  • Emirats ??rabs Units
  • Sultanat de Oman
  • Macao
  • Hong-Kong
  • República de Singapur
  • Sultanat de Brunei
  • Illes Marianes
• Europa
  • Illes de Man
  • Illes de Guernesey i de Jersey
  • Principat d’Andorra
  • Gibraltar
  • Gran Ducat de Luxemburg
  • Principat de Liechtenstein
  • Principat de Mónaco
  • República de San Marino
  • República de Malta
  • República de Xipre
• Oceanía
  • República de Naurú
  • Illes Salomón
  • República de Vanautu
  • Illes Fiji
  • Illes Cook

Val a dir que des de fa dos anys la Unió Europea està planejant algun tipus d’acció contra aquests països, però a saber com queda tot :(

¹ – Article sobre la relació entre bitllets de 500€ i Espanya, que proximament faré referència.

L’empresa fabrica/construeix els aerogeneradors pels diferents parcs eòlics que hi ha pel món. Dels contractes signats més importants n’hi ha de la Xina, Portugal, Itàlia, França, Alemanya generant un creixement dels beneficis de Gamesa de 236%.

Encara que no estic molt conforme amb l’energia eòlica, m’alegra veure com una empresa europea/espanyola creix i es consolida en un mercat ple d’interèssos polítics i marrons amb les petroleres. Amb tot el que he dit haurieu de pensar que invertir en Gamesa és triunfar, però ha estat una desil·lusió veure que el seu preu en borsa és inestable i tendeix a la baixa, tot i que és la segona empresa de fabricació d’aerogeneradors més forta del món. Però segons els principals brokers dels bancs majoritariament recomanen comprar.

A part de tot això veig molt bé la situació de França que aposta per la no dependència del petroli com a font d’energia, per exemple, els 4 aerogeneradors que ha comprat a Gamesa produiran 3.4 Mvats amb uns “beneficis” ecològics:

En concreto, la producción anual de los 3,4 megavatios de esta instalación sustituirán a 731 TEP/año y evitarán la emisión a la atmósfera de 7.522 toneladas de CO2 al año

L’anàlisi el baso en la fiscalitat i en l’article 31 de la Constitució espanyola que diu:

1. Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio.
2. El gasto público realizará una asignación equitativa de los recursos públicos, y su programación y ejecución responderán a los criterios de eficiencia y economía.
3. Sólo podrán establecerse prestaciones personales o patrimoniales de carácter público con arreglo a la ley.

En base a això he trobat en documents del Ministeri d’Hisenda on la reforma del IRPF de l’any 1999, concretament el Real Decreto 214/1999, de 5 de febrero i he fet una comparativa dels impostos abans i després d’aquesta reforma. No és que fos molt progressiva que diguem, sinó al contrari, es va eliminar un tram dels 6 que tenia, va ser el que gravava les rendes més altes amb un 48% i va reduir el primer tram d’un 18 a un 15% per a rendes menors a 4.000 € (quasi bé és el sou mínim de treballadors de 20h setmanals). Si a això li sumem la inflació i la no indexació de les bases de l’impost ens trobem en que passem a un tram superior de l’impost tenint la mateixa renda real, cosa que també col·labora en la regressivitat del IRPF.

L’impost sobre el patrimoni tampoc se’n lliure, ja que pot arribar a ser confiscatori i per tant tampoc compleix el primer punt de l’artícle 31.

La conclusió que en trec és que veig amb bons ulls que s’oblidin d’aquesta Constitució per als temes que ens afecten a tots i s’enrecordin per als afers d’una Comunitat Autònoma.