Avui he vist un autobus amb propaganda electoral del PSC que deia:
SI TU NO VAS
ELLOS VUELVEN
Trobo que resumeix molt bé el missatge que estan donant la majoria de partits als ciutadans, i que jo interpreto així:
Nosaltres som uns impresentables, però ells són pitjors.
Sense comentaris…
Em fa gracia sentir les promeses electorals, arriben a ser tan superficials i banals que fan fàstic. Ja no es cosa d’un sol pseudopartit polític sinó de tots cosa que ja es ofensiu per la intel•ligència d’aquest Estat.
Primer començaré pel partit polític que ara és d’esquerres però ha governat com si fos de centre, el PSOE. Diuen que retornaran 400 € via IRPF si guanyen, és a dir, el vot de cada persona val 400 €, o bé, ens volen subornar de la forma més descarada possible i directe possible. Ja no reducció d’impostos que costa de veure quan s’estalvia cada persona, no no… ara ja ho diuen directament.
Ara amb el pseudo partit, el partit de dretes que ara s’ha fet més de dretes, llàstima que és políticament incorrecte dir que son feixistes però cadascú que entengui el que vulgui. Promet la plena ocupació, ei jo també ho prometo i tinc la solució perfecte al problema de l’atur. Els empresaris volen ma d’obra, i la ma d’obra vol un treball digne. Com que la dignitat no m’importa anem a flexibilitzar la contractació de ma d’obra i fer-la més precària del que està ara. Amb això he explicat, més o menys, la vaga general que hi va haver en l’època que governava aquest pseudo partit, “el decretazo” en deien.
També s’ha de felicitar a aquest partit del gran fitxatge del Sr. Pizarro, bons contactes empresarials, bons amiguismes, que més és pot demanar? i després volen anular llistes de partits polítics i el més perillós per a tot que se senti espanyol és el PP.
De vegades em pregunto que seria de l’estat espanyol si hi haguessin 3 partits majoritaris, un d’esquerres, un de centre i un de dretes. No crec que mai arribi a aquest moment, cap partit és cap d’aquestes opcions purament…
El passat 30 de juny es va votar la Ley de Acceso Electrónico a las Administraciones Públicas. Aquesta llei representa una manca de respecte pels drets i llibertats dels ciutadans. La gent de Hispalinux han fet una nota molt interessant al respecte, comença així:
La ley de acceso electrónico a las Administraciones Públicas va a ser la futura constitución electrónica del Estado Español. La última versión, que ha sido votada en Comisión en el Senado el pasado dia 30 de junio, amenaza el equilibrio de poderes de nuestra democracia y crea las bases de un Ejecutivo mucho más poderoso de lo que ha sido en los últimos 25 años. Con la desinformación y falta de diálogo constructivo que les caracteriza, nuestros políticos están creando una estructura administrativa sobre bases tecnológicas que, con la apariencia de ofrecer nuevos derechos a los ciudadanos, carece de verdaderas garantías para los mismos y puede poner en cuestión otros muchos derechos que hoy tenemos. Hispalinux pone en guardia a la ciudadanía ante lo que por falta de controles reales podría llegar a ser un Estado de excepción.
Us recomano llegir la nota completa.
Actualització: El Senado rechaza que la Administración sólo use estándares abiertos
Segona actualització: Aprobada la Ley de Administración Electrónica
[Via torresburriel]
Un augment de salari implica guanyar més diners? Doncs bé, de vegades si i de vegades no, i per una d’aquelles casualitats estranyes a l’estat espanyol no és així. La resposta és fàcil, si t’augmenten el salari un 3% i la inflació ha estat del 3.5% el teu salari real ha disminuït un 0.5%.
Per fi he trobat en un article de l’Expansión que parla i corrobora el que pensava des de els meus temps universitaris. Segons l’article el poder adquisitiu ve a ser quasi el mateix que al 1997 i el salari mig porta reduint-se durant 8 trimestres consecutius i segons un estudi d’Adecco continuarà baixant uns quants trimestres més.
Mmm… l’estat espanyol porta creixent en termes de PIB durant molt de temps a un ritme molt fort ejem…. Potser no s’ha estat tan malament com als nostres estats veïns d’Europa però tampoc estem tan bé com alguns ens volen fer creure.
També s’ha de tenir en compte que les dades són una mitja de tots els treballadors i hi afecta la mà d’obra immigrant, sovint amb contractes laborals i convenis pitjors.
Després de les desil·lusions que m’ha donat Caixa Catalunya amb el tema comissions vaig investigar que era això de les comissions 0 del grup santander. Val a dir que m’esperava molt més però tot i així és infinitament millor que Caixa Catalunya.
Segons les bases notarials de la oferta t’estalvies pagar totes les comissions de servei, segons ells:
I les condicions per a beneficiar-se de la oferta és tenir la nòmina domiciliada en aquest banc, tenir un préstec o crèdit amb finalitat de compra de pis, tenir un pla de pensions, cotitulars on el titular compleixi alguna de les anteriors.