Paparra.net

A principis d’aquest mes es va estrenar al Japó Innocence, una seqüela de la popular pel·lícula d’animació Ghost in the Shell, basada en el còmic de Masamune Shirow i dirigida per Mamoru Oshii.

Aquesta nova entrega també conta amb la direcció del popular director japonès i la producció corre a carreg de Production I.G., estudi responsable de la primera part i d’altres films com Patlabor o Blood: The Last Vampire.

Com a co-productor hi trobem a Hayao Miyazaki i el seu estudi Ghibli, amb treballs anteriors de gran prestigi i qualitat com Porco Rosso o La Princesa Mononoke.

Tot plegat fa que la pel·lícula tingui una estètica molt similar a l’anterior i que en puguem esperar una gran qualitat tècnica, centrant-se aquest cop en Bateau (el company de Motoko Kusanagui, protagonista de la primera entrega).

(more…)

Ahir al vespre van emetre pel Canal 33 el film Dr. Strangelove or how I learned to stop worrying and love the bomb (El teléfono rojo en la versió castellana), del director Stanley Kubrick.

El film és de l’any 1964 i està localitzat dins el conflicte de la guerra freda. No desvetllaré aquí res de l’argument, però si destacaré les interpretacions -i ho dic en plural perquè són 3 personatges- de Peter Sellers.

El treball de l’actor britànic és excel·lent, tot i que només es pot valorar si veiem el film en versió original, ja que interpreta un personatge anglès, un d’americà i un altre d’alemany; amb els seus corresponents accents.

Els diàlegs són intel·ligents i divertits, però sempre encaixen perfectament dins del context, amb situacions ridícules però perfectament creïbles. Hi podem trobar joies com: Ja sap què li passarà si no aconsegueix parlar amb el president dels Estats Units oi? Que haurà de donar explicacions a la Coca Cola.

(more…)

Televisió de Catalunya ha renovat el seu portal, podeu veure un resum de les novetats més destacades a puntbarra.

No entraré a valorar l’estructura ni el contingut del nou portal de TVC, però si en qüestions tècniques.

El codi HTML és una patranya, tot fet a base de taules, el que el converteix en un infern. Si estigués fet amb capes seria més fàcil de mantenir i el pes dels documents disminuiria.

Hi ha JavaScript per totes bandes, la majoria prescindible, i no es planteja una alternativa per aquells usuaris que no en tinguin.

També es fa un ús extensiu de Flash, que des del meu punt de vista és totalment prescindible, sinó en tots els casos, en la majoria. A més alguns d’aquests elements de Flash són eines de navegació per moure’ns per la web fet que agreuja encara més els problemes per als usuaris que no disposin de Flash.

(more…)

L’altre dia vaig anar al teatre a veure Humor sapiens, una obra feta per la companyia pocaconya al teatre Teatreneu de Gràcia.

L’obra combina l’humor i la reflexió sobre la condició humana d’una manera força intel·ligent i es compon de diversos gags sobre situacions quotidianes exagerades fins l’absurd. Ho porten a terme tres actors que cada poc van canviant de personatges.

Personalment em va agradar la incorporació de frases de diversos personatges on es questionava la capacitat humana. Aquí en teniu un exemple: “La vida moderna té més de moderna que de vida” Quino.

L’altre dia vaig anar a veure aquesta pel·lícula de Bernardo Bertolucci (França - Itàlia - Regne Unit, Duració: 130 minuts), i la veritat és que em va agradar molt.

Està ambientada en el París del 1968, aquell de les revoltes, de l’amor lliure o del vi i les roses (com diria Ismael Serrano). Tracta de dos bessons (un noi i una noia) que es queden sols a casa durant un mes i l’aprofiten per convidar a un altre noi. Entre els tres viuen una història on l’amistat, el sexe, l’amor al cinema i la filosofia es barregen d’una forma magistral.

Realment no és una pel·li per persones conservadores (sexualment parlant), no en va molta gent ja l’ha subtitulat com a “folladores”.

(more…)