Tag Archives: fotografia

La tornada

Posted on by

Com sempre el pitjor moment per tots és la tornada de les vacances i tornar a la rutina de sempre. Però vaja, com a mínim aquest any no hem travessat els Pirineus a pota. He i hem estat 5 dies a Cadaqués del rollo relax, Chavo i Chava van venir el cap de setmana només. Vaig flipar com en un poble costaner no feia tanta xafugor com a Barcelona, si et picava el sol un minut no estaves xorrejant!!!

Desde les altures i amb núvols baixos
Fotografia nocturna

A la tornada hi va haver una sorpresa molt gran. El Doom III està al meu ordinador, el poc que vaig veure ja em va sorprendre gratament. Sobretot vaig notar la falta d’ordinador, de tots els components, uffff.

Les patents de programari limiten el coneixement

Posted on by

Les patents de programari a Europa són un tema d’actualitat, per desgràcia. Aquí a paparra.net no n’he parlat tot i que hi tinc un interès especial, com a usuari i com a professional del camp.

Vaig assistir a la xerrada de Richard Stallman a Mataró sobre aquest tema i seguit les noticies i discussions a mitjans com Barrapunto i Puntbarra.

No n’he escrit perquè creia que no tenia res a aportar-hi. Però avui he vist aquesta imatge i m’ha semblat molt gràfica i adequada. Ja la tinc com a fons d’escriptori ;)

No a les patents de programari.

Més informació a:

Kubrick, Sellers i més

Posted on by

Ahir al vespre van emetre pel Canal 33 el film Dr. Strangelove or how I learned to stop worrying and love the bomb (El teléfono rojo en la versió castellana), del director Stanley Kubrick.

El film és de l’any 1964 i està localitzat dins el conflicte de la guerra freda. No desvetllaré aquí res de l’argument, però si destacaré les interpretacions -i ho dic en plural perquè són 3 personatges- de Peter Sellers.

Fotograma on apareix Peter Sellers fent del Dr. Strangelove

El treball de l’actor britànic és excel·lent, tot i que només es pot valorar si veiem el film en versió original, ja que interpreta un personatge anglès, un d’americà i un altre d’alemany; amb els seus corresponents accents.

Els diàlegs són intel·ligents i divertits, però sempre encaixen perfectament dins del context, amb situacions ridícules però perfectament creïbles. Hi podem trobar joies com: Ja sap què li passarà si no aconsegueix parlar amb el president dels Estats Units oi? Que haurà de donar explicacions a la Coca Cola.

Continue reading →