Paparra.net

Sembla que el sector dels microprocessadors no està passant per un bon moment. Baso la meva afirmació en l’evolució bursatil dels valors d’AMD, Inc. i d’Intel corp. Les noticies sobre els beneficis de les empreses tenen una gran influencia sobre el valor d’aquestes al mercat de valors i aquests dies han sortit els resultats d’aquestes empreses tecnològiques.

Començant per Intel, el Benefici Net va ser de 2.120 milions d’USD al quart trimestre del 2004, amb un decrement del 2.3% anual. S’ha d’analitzar també l’evolució durant un any per saber que no és una situació temporal de depressió en el sector. La tendència és visible amb facilitat i és negativa. Ã?s un factor important perquè una empresa amb una capitalització alta com Intel li influencien en menys mesura les noticies puntuals.

(més…)

Seguint la serie de posts sobre les energies, el Periódico del dia 13 de desembre (edició paper) ha publicat una taula d’orígens de l’energia consumida per les comunitats autonòmes al 2003.

Començaré per la mitjana de l’estat espanyol, consumeix un 36.24% d’energia provinent del carbó, un 29.59% de la nuclear, un 18.54% d’hidràulica i el 15.63% restant de centrals de cicle combinat (fuel i/o gas). Hem de tenir en compte que la península no està connectada amb França, així que tota demanda elèctrica ha de ser produïda internament. També hem de veure que el carbó no prové de les mines espanyoles, que es dona el cas que no és rentable per dues raons: dificultat en l’extracció i baix poder calorífic. Potser hi ha algun tipus de pacte per la compra d’aquest carbó per temes d’equilibri social i estabilitat de les regions.

Així que l’estat espanyol depèn com a mínim de l’urani, del petroli i del gas i part de carbó, més o menys un 80% del total d’energia consumida. Amb això vull destacar la dependència de l’exterior, i l’efecte d’inestabilitats de les regions d’on provenen aquestes energies. Les elèctriques han pagat un preu major aquests últims mesos pel fuel encara que els petits consumidors no haguem notat els efectes.

(més…)

Amb les eleccions als EUA la cotització dòlar/euro sembla que s’havia aturat, però la victòria de Bush ha fet retornar la dinàmica negativa al dòlar.

Segons la meva creença sobre els moviments ens els mercats de divises i relacions amb els elements macro, una compra d’euros podria ser una mini inversió a mig termini. L’adjectiu el poso degut a que no és un mercat on es treguin grans rendiments i perquè l’especulació en aquest mercat no tornarà als extrems de l’any ‘92 (devaluacions constants de moltes monedes europees respecte l’ECU).

El moment de venda hauria de ser quan canviés la tendència, lògic oi? Doncs aquest moment seria més o menys en el moment que les balances de pagaments, despesa social s’equilibressin i tipus d’interès.

A sobre no tenen previst actuar contra aquesta caiguda, així que tot hauria d’anar segons el previst.

Actualització: Per a tots els ciutadans de la UE la inversió ja l’estem fent. Ostres com anima guanyar pasta sense saber-ho, només falta que quan l’euro es deprecïi comprem dòlars americans, llavors serà una jugada rodona.

(més…)