Però no sempre ha de ser així, contra mes pugi aquest indicador els estalvis tendiran a rendir mes i mes, que si 11% el primer més, que si 4% fins a final d’any… Sempre TAE això si.

Doncs bé, avui he fet el meu primer dipòsit. Em vaig enamorar a primera vista, sobretot desprès de veure el que m’oferien altres entitats bancàries, dipòsits a 1 o 2 anys i donaven menys d’un 4%. Les característiques d’aquest dipòsit són:

• Interès: 5,28 T.A.E.
• Duració: 3 mesos
• Aportació màxima: 12.000 €
• Comissions: 0 €
• Comissions CCC base: 0 €

En el cas que fes l’aportació màxima rebria al voltant de 160 € bruts. No esta gens malament per una inversió de baix risc (o nul).

L’únic problema seria el gran nº de comptes que tinc, però tots tenen comissions 0 o mínimes i totes elles temàtiques: dipòsits, rendiment CCC + accés a inversió a borsa i rendiment CCC + accés a fons d’inversió.

Massa varietat per tan poca memòria jejeje.

Però les coses canviaran, forçosament canviaran (sempre i quan no hi hagi un canvi en el poder) i per sort cap a millor. L’escenari és el següent, els preus dels pisos ja no pugen com abans, la morositat al pagament d’hipoteques es comença a deixar veure, el pròxim augment dels tipus d’interès (íntimament relacionat amb l’Euribor aquest que tan els agrada als bancs).

Quan el preu dels pisos caigui* s’adonaran que la inversió en I+D, deduccions i tot de coses relacionades en afavorir la recerca s’ha d’augmentar dràsticament, que la productivitat s’ha d’augmentar dràsticament (article bastant interessant), que el frau fiscal s’ha de reduir dràsticament (on estan tots els bitllets de 500). Però això és un escenari, mentrestant aprofitem l’actualitat on des de fa molt de temps no hi havia un augment del poder adquisitiu via interessos bancaris, inflació al voltant del 2,5 i interessos del 3% (ING per això), ja no perdem pasta per la cara.

*Em baso en un escenari on l’home quotidià és advers al risc i si veu que els preus no pugen, o fins i tot baixen, vendrà i per tant baixaran més… Així quan m’hagi de comprar un pis estaran baratets baratets xDDD

Com a nota final dic que tot són escenaris, ja poden ser optimistes o pessimistes, però jo soc d’aquells que si et prepares pel pitjor i tot surt bé doncs millor que millor.

Per fi he trobat en un article de l’Expansión que parla i corrobora el que pensava des de els meus temps universitaris. Segons l’article el poder adquisitiu ve a ser quasi el mateix que al 1997 i el salari mig porta reduint-se durant 8 trimestres consecutius i segons un estudi d’Adecco continuarà baixant uns quants trimestres més.

Mmm… l’estat espanyol porta creixent en termes de PIB durant molt de temps a un ritme molt fort ejem…. Potser no s’ha estat tan malament com als nostres estats veïns d’Europa però tampoc estem tan bé com alguns ens volen fer creure.

També s’ha de tenir en compte que les dades són una mitja de tots els treballadors i hi afecta la mà d’obra immigrant, sovint amb contractes laborals i convenis pitjors.

Segons les bases notarials de la oferta t’estalvies pagar totes les comissions de servei, segons ells:

1. Manteniment de compte i llibreta d’estalvi
2. Administració de compte i llibreta d’estalvi
3. Emisió i renovació de targeta de dèbit estàndard, excloent les targetes UNICA y Europe Assistance, o qualsevol altra que dugui associada la prestació de serveis prestats per tercers
4. Retirada d’efectiu i consultes a caixers Santader sense límit
5. Tranferències, girs i ordres de pagament en € a països de la Unió Europea (fins 50.000 €)
6. Emisió i negociació de xecs nacionals: comissió per ingrés de xecs (mateixa o altra entitat i mateixa o altra plaça) i la seva emissió

I les condicions per a beneficiar-se de la oferta és tenir la nòmina domiciliada en aquest banc, tenir un préstec o crèdit amb finalitat de compra de pis, tenir un pla de pensions, cotitulars on el titular compleixi alguna de les anteriors.

Clar que ha de tenir alguna cosa negativa, són els interessos que donen, un 0.01% (en el meu cas). És gairebé el que ofereix qualsevol banc o caixa tradicional després de descomptar les quotes de manteniment i administració de llibreta, etc. És com si fossin més sincers (se que sona sarcàstic però no ho és).

Què millora Santander respecte Caixa Catalunya? Manteniment i administració de llibreta i targeta 0, cost de transferència emesa i rebuda 0 i alguna que altra oferta especial per als clients, i una web més usable.

L’única oferta similar a la del Santander es la “cuenta nómina” de ING on t’estalvies el 2% dels rebuts i les comissions també son 0

Apunt: Un professor de la universitat ens va explicar una vegada que una entitat financera va treure una oferta que consistia en la retribució d’interessos més alts enlloc de regals de tota mena i va fracassar. Tot just ara està començant a funcionar els ING’s i els openbanks, però per desgràcia amb una publicitat excessiva. Potser estem vivint una revolució bancària on els bancs guanyaran en transparència i sinceritat, jajaja que bo.

Doncs bé, volia començar aquesta temporada amb un tema apassionant, l’economia. Fa temps vaig escriure que era un bon moment per comprar fora, doncs, actualment torna a ser així. El dòlar esta molt barat i tot el que es compri en USD ens sortirà amb un descompte del 21%. Així que vull veure una massiva subscripció al Vanguard: Saga of Heroes i coses de l’estil ;)

Segons les meves previsions, el tipus de canvi ha de tendir a pujar, en altres paraules, el USD hauria de ser més barat en el futur i per tant els productes i/o serveis en aquesta moneda haurien de resultar més atractius.

Les raons a aquesta futura tendència?

• Els tipus de canvi a l’alça a Europa
• Els desequilibris que existeixen en l’economia americana, fent referència a les seva balança comercial.

Però hi ha part dels analistes professionals que diuen el contrari, el USD està en una tendència alcista pel trencament d’una barrera tècnica o algo així… Però vaja EEUU no està tan bé com diuen i Europa no està tan malament i això per mi pesa més que els anàlisis tècnics de gràfiques econòmiques.

Intel ha presentat resultats menors dels esperats i AMD entra en beneficis i com era de preveure els efectes es veuen a la borsa. Totes dues cotitzen a la borsa americana tecnologica i la seva evolució anual és dispar, AMD s’ha revaloritzat en un 139% mentre que Intel cau un 31%. S’ha de dir que Intel ha estat penalitzada pels accionistes per no haver acomplert les espectatives de beneficis i en pocs dies ha caigut un 20%.

Resumint, AMD ha fet unes bones previsions i una bona gestió en l’any mentre que Intel s’ha de posar les piles.

Apunt: AMD té poques accions a la borsa, es tradueix en més alta variança, així que l’increment d’un 139% és alt però no espectacular.

Font: Invertia

Durant tot aquest temps hem vist un joc de nens perpetrat per persones altament polititzades i on Endesa s’ha saltat l’obligació de passivitat dabant d’aquesta operació. S’han vist crítiques polítiques, insults, aberracions i un repartiment de dividends de 2€/acció. Són tot d’accions que vulneren l’obligació de passivitat però com estem a Espanya doncs…

A la universitat em van ensenyar que una OPA era la compra parcial o total del capital d’una empresa que cotitza a alguna borsa de valors. En el cas d’una OPA hostil (no acceptada de bon grat pels administradors de l’empres comprada) l’empresa ha de preparar una defensa financera. Normalment les grans empreses tenen bancs i caixes com accionistes que poden negar la venda d’aquestes accions i complicar la compra, també hi ha la contra-OPA, consisteix en la recompra de les accions per un valor més alt del que oferia la compradora. Fins i tot la publicitat per part de l’empresa venedora és un altre mecanisme, serveix per intentar convencer als accionistes que no han de vendre.

Després de tant de temps i amb la voluntat de repartir el divident de 2€/acció d’Endesa fa pensar que aquesta empresa està convençuda que la OPA sortirà endavant i sera absorvida per Gas Natural. Si per alguna raó no es dugués a terme aquesta operació Endesa es trobaria que no té fons per invertir en un futur recent.

Pels que llegiu alguna noticia que diu que Endesa ha presentat els millors resultats de la història, és totalment fals. La venta d’una empresa o beneficis extraordinaris no s’han de considerar MAI com part del benefici de l’empresa.

El model econòmic de l’estat espanyol és molt curiós, es basa en el creixement via explotació de recursos propis amb innovació estrangera més construcció. Es pot dir d’una altra manera més sensacionalista, Espanya no té model econòmic de futur. Com a curisitat dir que la construcció afecta al PIB però no a la inflació i està creant un desequilibri que començarem a patir amb les pujades de l’EURIBOR. Patirem com una inflació invisible que farà reduir el consum privat que està directament relacionat amb el PIB.

El sistema de la Globalització ha implicat als països acceptar la mobilitat de les industries des del primer al tercer mon. Les empreses tenen un cicle de vida semblant al dels productes, neixen, creixen i moren i cada fase la viuen en zones diferents.

• Neixen gràcies al R+D al primer món.
• Creixen o es desenvolupen al segon món (zones altament industrialitzades).
• Moren al tercer món després d’haver aprofitat els baixos costos de la mà d’obra.

La majoria d’empreses funcionen d’aquesta manera, i per tant no podem aspirar que les empreses romanguin permanentment a un país, pel simple fet que la globalització les matarà.

Per sort no tot depèn de l’estat sinó també de la inversió privada i Israel ha ofert innovació a les empreses espanyoles a canvi d’apertura als mercats de parla hispana. A simple vista sembla que tots dos països tenen a guanyar, però externalitzar la investigació no és una solució a llarg termini d’un dels grans problemes estructurals que patim, però si que es una ajuda per sobreviure durant un temps.

A pesar de la baixa inversió en recerca, Espanya està portant al seu territori projectes importants a nivell europeu i mundial, com poden ser el projecte ITER i el sistema de localització Galileo.

Durant el govern del PP el percentatge de pressupost que es destinava a R+D militar va elevar-se des de el 23,4% (1995) fins 53,9% (1999) i finalment es va reduir fins al 30%. Va haver un periode on la partida pressupostaria d’investigació militar es va mantenir quasi bé invariable (al voltant de 1.350 milions) mentre que la partida per altres àrees no parava d’augmentar. Però durant el govern del PP els augments en R+D eren de l’11,5%, i el del primer any de govern socialista és del 23,6%, només fa falta que segueixi aquesta tendència per arribar a nivells europeus.

El que no entenia fins ara és perquè el pressupost d’R+D s’augmentava quan els anys anteriors es van mantenir. Doncs bé, he trobat la resposta en un article publicat a el país.

El Congreso de soberanía tecnológica concluye remarcando el déficit existente en Europa

(…)hay que innovar en tecnologías estratégicas aplicadas a la defensa, los transportes avanzados, la energía, la convergencia tecnológica (NBIC), la construcción, el cambio climático y la seguridad en la sociedad de la información. Para los organizadores del congreso, sólo el cumplimiento de estos objetivos otorgarán a la Unión Europea la plena responsabilidad de su seguridad y la autonomía en los asuntos mundiales que le corresponde por sus dimensiones políticas, económicas, geográficas y tecnológicas.

El que poso en dubte és la viabilitat de les inversions en recerca militar, ja que el cost d’una investigació via militar respecte la via civil sol ser més car. La raó és simple, la pressió per assolir resultats satisfactoris és molt més alta en una empresa privada que en una pública. Però tot i així crec necessaria la investigació militar ja que es pot dedicar a objectius més fantasiosos, projectes que descartaria de ben segur una empresa privada. A més, la recerca militar té moltes aplicacions civils, sinò com seria ara Internet…

Els discursos del president d’Endesa són prepotents, agressius i de vegades intenta donar pena, però queda un resultat patètic i es mereix els atacs que va rebent de totes bandes. S’ha de dir que el president d’Endesa és afí al PP i per tant la imatge que dona no hauria de sorprendre.

Només conec 3 informes, declaracions, o dictàmens legals que afecten a la imatge i estructura de l’empresa, el primer va ser de la CNMV on s’obligava a Endesa a no entorpir la OPA, la CNMV es basa en la llei d’OPAs. El segon és un informe sobre les centrals elèctriques més contaminants d’Europa, 4 són de l’estat espanyol on 3 d’aquestes són d’Endesa, s’ha de dir que les dades són del 2001. El tercer i últim és una reclamació d’Hisenda per a la devolució d’ajudes concedides per valor de 37 milions d’euros.

Totes aquestes coses haurien de reduir el valor en borsa de Endesa però sembla que es manté, com a mínim afecta a la imatge que dona a la resta de l’estat i potser d’Europa també.