Paparra.net

Un cliente es aquella persona que te dice lo que quería en el momento que le entregas lo que te pidió

[Vist a barrapunto]

Si alguna vegada us heu quedat sense conversa i us molesta el silenci tranquils, tinc la solució. Ara si Apliquese en personas cuya relación bilateral de amistad se quiere perder, heu de vigilar en les dosis, si són massa altes podeu rebre els efectes secundaris de forma física (violència). El producte s’anomena INE, amb una novetat important, ara en RSS.

Mai havia vist tantes estadístiques sobre el mateix i tant sobre tant diferent: que si suïcidis, fallides, mortalitat, que si atur per edats, ciutats, sexe, estudis, altura, renta, nom, inicials… i més que me’n oblido. Al cap i a la fi només som un percentatge. També tenen un toc d’alegria increïble.

(more…)

Ahir al vespre vaig tenir la meravellosa oportunitat de fer de helpdesk (ajuda telefònica) a una companya de feina a la que li havia arreglat l’ordinador.

La reparació del PC havia estat senzilla: neteja amb l’Adaware SE i alguna cosa més. Ara no penseu que soc un pringat, ja que sovint com comporto com un BOFH. Però en aquest cas no.

Doncs bé, em truca a casa i em demana ajuda ja que no pot escriure la paraula clau per iniciar el PC (el User password de la BIOS). A continuació us deixo un fragment de la conversa:

Jo: A veure, el cable aquest d’on ve?
Ella: Aquí posa Made in China

Hmmm, sense comentaris xD

Pressupost inicial per a la Casa de S.M. el Rey, any 2005: 7,78 milions d’euros!. Quina manera de llençar els diners. [Via Volldamm]

Ara estic a aquesta magnífica ciutat de Polònia, des de l’hostal on ens allotgem amb la Chava.

En primer lloc us demano disculpes per la manca d’accents doncs aquests teclats son pensats per polonesos/es clar…

Aquesta es una ciutat preciosa, plena d’encants i de racons romàntics. Tot es la mar d’econòmic; un dinar de perles et pot sortir per 2 €.

El que mes ens ha impressionat ha estat Auschwitz, quin mal rotllo, les càmeres de gas, els crematoris, on dormien… ufff se’t posa la pell de gallina!

Avui anirem a veure les mines de sal, que com soc la mar d’espavilat, he deduït que eren unes mines fetes de sal.

Hi ha quelcom que ens ha cridat molt l’atenció, les noies d’aquí. Mare meva quines mosses! El 80% són rosses amb els ulls clars, amb un cos d’escàndol i unes faldilles de menys d’un pam. Són la tralla!

Apa doncs tots cap a Cracòvia! que amb Wizzair no costa gaire.