Author Archives: pepin

Estadístiques dels weblogs

Posted on by

Avui estava llegint el suplement Cyberpaís que publica cada dijous el diari EL PAÍS que per cert és bastant recomanable. He trobat un article que aporta una sèrie de xifres bastant interessants sobre el fenomen dels weblogs i que parla d’un estudi de 3.634 weblogs. Aquestes són algunes de les xifres:

  • El 40% dels weblogs desapareixen als 4 mesos.
  • El 25% es creen un dia i ja no es tornen a tocar més.
  • La mitjana d’actualització és d’un cop cada 14 dies.
  • Només el 0,11% s’actualitza diàriament.
  • L’any 2000 hi havia 135.000 weblogs.
  • Al 2001, 958.000 (+606%).
  • Al 2002, més de 2.000.000 (+126%).
  • Al final del 2003, 5.000.000 (+131%).
  • Es creu que al 2004, n’hi haurà més de 10.000.000 (+105%).

Flash mob

Posted on by

Diumenge passat, llegint LA VANGUARDIA em va picar molt la curiositat una notícia que parlava d’un fenomen anomenat flah mob. Buscant per internet he pogut trobar l’article que va sortir al diari, ja que suposo que com tots sabeu per tal de consultar un notícia d’un diari via web, s’ha de pagar (a excepció del diari AVUI).

Per qui no és vulgui llegir l’article, això del flash mob, consisteix més o menys en el següent.
Via correus electonics algú proposa una data per quedar en un lloc concret. Un cop la gent ja està reunida, es fa una acció conjunta, per exemple, a Roma 150 persones de cop van anar anar a una llibreria a demanar llibres inexistents. Quan els dependents estan que no poden més, de cop i volta, marxen tots en un tres i no res.

Aquesta és una moda, com no, importada d’Estats Units i que poc a poc s’ha anat implantant a tot Europa, consistent en fer accions singulars. Aquestes es filmen en càmara i es pengen per internet.
Realment la gent, ja no sap que fer per divertir-se!!

Per a més informació recomano aquest últim link

Homosexualitat

Posted on by

Aprofitant que el passat cap de setmana va ser el dia de l’orgull gay i que fa pocs dies han obert a barcelona el primer hotel gai doncs faig una petita reflexió que vaig escoltar l’altre dia per la radio.

Suposeu que heu de decidir entre passar una nit boja amb una tia que és horrible, la dona més lletja del món, o passar-la amb un tio que està bonissim i que és guapíssim. El mateix suposit es pot fer per les dones, que s’imaginin que poden triar entre un tio lletgissim una tia que és guapíssima.

Només és un post per fer reflexionar, no us vull tampoc causar un dilema emocional. Evidenment que és un suposit però jo no crec que la resposta a la qüestió sigui tan clara; no tot és blanc o negre.

Boicot a Leche Pascual

Posted on by

Suposo que us heu assabentat per les notícies de l’anomenada per la premsa com a “guerra del iogurt”.Pels que no sabeu de que va el tema us en faig cinc cèntims.

Resulta que segons una nova normativa de la generalitat de catalunya no permet a l’empresa leche pascual comercialitzar els seus iogurts com a tals.

Com a venjança l’empresa ha deixat de comprar uns 50 milions de litres de llet als ramaders catalans, que per sort el departament d’agricultura ha aconseguit repartir entre el mercat de llets catalanes.
Des d’aqui i des de moltes altres webs (per cert una web molt interessant) reclamem un

BOICOT A LECHE PASCUAL!!!

Ara que s’acosten les eleccions…

Posted on by

Ara que s’apropen les eleccions és el moment en el qual tots els polítics comencen a fer milers de promeses la majoria de les quals gairebé mai es compleixen.

Jo sempre he pensat que qualsevol partit que es presentés a les eleccions hauria de concretar 10 propostes. Aleshores durant la legislatura en la qual governi el partit que resulta guanyador de les eleccions s’haurien de dur a terme aquests compromisos que els polítics han adquirit amb les persones que els han votat.

El compliment d’aquestes propostes hauria d’estar avaluat per una comissió independent de professionals experts (tot i que la independència completa és gairebé impossible). Aquesta seria una manera de realment aconseguir que els polítics complissin les seves promeses.

Un altre fet interessant en la política és la participació ciutadana en la gestió d’una part del pressupost. Aquests diners es destinen on els ciutadans creuen que son més necessaris: construir una escola, un centre cívic… Experiències com aquestes s’han dut a terme a ciutats com Rubí fent que la ciutadania participi activament en la gestió d’una ciutat i no només un dia cada 4 anys tirant un paperet en una urna.

Idees com aquestes i moltes més les podeu trobar aquí, on un grup d’utòpics han creat una candidatura per participar en les pròximes eleccions municipals a Barcelona. Perquè som bastants als quals no els agrada aquest món i creuen que un altre món és possible.