Un cotxe pot costar aproximadament 12.000 euros. Però anem a fer una estimació del que realment val un cotxe, si volem tenir-lo durant un període de 10 anys.

A la inversió inicial abans esmentada haurem d’afegir 100 euros al mes de pàrquing (ja que si el cotxe és nou no el tindrem al carrer), que per 10 anys suposen un cost de 12.000 euros. L’impost de circulació (60 €/any) ens suposarà 600 euros més; l’assegurança que sent molt generosos ens costaria 600 euros l’any, ens apuja la nostra suma 6.000 euros més.

Però un cotxe necessita benzina per funcionar, si suposem que fem 8.000 Km/any i que el nostre cotxe consumeix 5 litros a los 100 seran 400 euros l’any, és a dir 4.000 en el nostre càlcul.

Tot això sumat fa un preu total durant aquest període de 10 anys de 34.600 euros (i això que aquí no hem considerat les avaries, els accessoris del cotxe ni el cost de la ITV).

Amb aquests diners podriem agafar un taxi cada dia del món durant els 10 anys (si suposem un cost mitja de 7 euros per carrera) i a sobre encara ens sobrarien 9.050 euros (1 milió i mig de les antigues pessetes) per poder llogar un cotxe en cas de fer un viatge o comprar bitllets de tren.

A més a més de l’estalvi energètic que aconseguiríem pel fet de no comprar un cotxe (en la seva fabricació es gasten molts recursos energètics i materials).

Només congratular-nos del fet que després d’un any hem aconseguit més de 200 posts, i tirar un projecte endavant

Moltes felicitats a tots els implicats i a seguir endavant!!!

Doncs no contents amb això la última del nostre amic Jose Mari és fer una proposta per modificar el Codi Penal i incloure com a delicte la convocatoria d’un referèndum que no estigui autoritzat.

Això ja és increible! Que el fet de demanar l’opinió al poble, que se suposa que és qui governa (democracia=govern del poble), pugui ser un delicte és al·lucinant.

Estem anant cada vegada més enrera, i aquesta última proposta del PP no és res més que una demostració del seu autoritarisme i inmovilisme, el qual defensa a capa i a espasa unes idees i tot allò que sigui opinar en contrar (Plan Ibarretxe, modificació de la Constitució…) és delicte.

Doncs cada dimarts a TV3 a les 0:35. A més a més podreu aprendre anglès perquè em sembla que és en VOSC.

• El 40% dels weblogs desapareixen als 4 mesos.
• El 25% es creen un dia i ja no es tornen a tocar més.
• La mitjana d’actualització és d’un cop cada 14 dies.
• Només el 0,11% s’actualitza diàriament.
• L’any 2000 hi havia 135.000 weblogs.
• Al 2001, 958.000 (+606%).
• Al 2002, més de 2.000.000 (+126%).
• Al final del 2003, 5.000.000 (+131%).
• Es creu que al 2004, n’hi haurà més de 10.000.000 (+105%).

Per qui no és vulgui llegir l’article, això del flash mob, consisteix més o menys en el següent.
Via correus electonics algú proposa una data per quedar en un lloc concret. Un cop la gent ja està reunida, es fa una acció conjunta, per exemple, a Roma 150 persones de cop van anar anar a una llibreria a demanar llibres inexistents. Quan els dependents estan que no poden més, de cop i volta, marxen tots en un tres i no res.

Aquesta és una moda, com no, importada d’Estats Units i que poc a poc s’ha anat implantant a tot Europa, consistent en fer accions singulars. Aquestes es filmen en càmara i es pengen per internet.
Realment la gent, ja no sap que fer per divertir-se!!

Per a més informació recomano aquest últim link

Suposeu que heu de decidir entre passar una nit boja amb una tia que és horrible, la dona més lletja del món, o passar-la amb un tio que està bonissim i que és guapíssim. El mateix suposit es pot fer per les dones, que s’imaginin que poden triar entre un tio lletgissim una tia que és guapíssima.

Només és un post per fer reflexionar, no us vull tampoc causar un dilema emocional. Evidenment que és un suposit però jo no crec que la resposta a la qüestió sigui tan clara; no tot és blanc o negre.

Resulta que segons una nova normativa de la generalitat de catalunya no permet a l’empresa leche pascual comercialitzar els seus iogurts com a tals.

Com a venjança l’empresa ha deixat de comprar uns 50 milions de litres de llet als ramaders catalans, que per sort el departament d’agricultura ha aconseguit repartir entre el mercat de llets catalanes.
Des d’aqui i des de moltes altres webs (per cert una web molt interessant) reclamem un

BOICOT A LECHE PASCUAL!!!

Jo sempre he pensat que qualsevol partit que es presentés a les eleccions hauria de concretar 10 propostes. Aleshores durant la legislatura en la qual governi el partit que resulta guanyador de les eleccions s’haurien de dur a terme aquests compromisos que els polítics han adquirit amb les persones que els han votat.

El compliment d’aquestes propostes hauria d’estar avaluat per una comissió independent de professionals experts (tot i que la independència completa és gairebé impossible). Aquesta seria una manera de realment aconseguir que els polítics complissin les seves promeses.

Un altre fet interessant en la política és la participació ciutadana en la gestió d’una part del pressupost. Aquests diners es destinen on els ciutadans creuen que son més necessaris: construir una escola, un centre cívic… Experiències com aquestes s’han dut a terme a ciutats com Rubí fent que la ciutadania participi activament en la gestió d’una ciutat i no només un dia cada 4 anys tirant un paperet en una urna.

Idees com aquestes i moltes més les podeu trobar aquí, on un grup d’utòpics han creat una candidatura per participar en les pròximes eleccions municipals a Barcelona. Perquè som bastants als quals no els agrada aquest món i creuen que un altre món és possible.