De viatge per Saragossa vaig tenir la sort d’assistir a una conferència sobre el moviment del software lliure protagonitzada per Richard Stallman, fundador de GNU, que va explicar les motivacions que el van portar, fa 20 anys, a iniciar “el treball de la seva vida” desenvolupant un sistema operatiu de codi obert.
Author Archives: SkArFaCE
Microsoft ataca de nou!!!
Microsoft ha convulsionat el sector de software lliure al anunciar la oompra de la llicència del sistema operatiu UNIX. UNIX és, actualment, l’únic competidor de Microsoft i la seva versió gratuita per PC (Linux) corre un seriós perill de desaparèixer.
Però com pot ser que Linux, essent software lliure i per tant de tothom, pugui estar en perill d’extinció? Doncs perquè l’empresa SCO, antiga propietaria de la llicència, ha denunciat als creadors de Linux per haver-lo programat amb codi robat a UNIX.
Si aquesta demanda prospera, Linux serà etiquetat com software pirata i per tant perseguit per la llei, cosa que impedirà que tant empreses privades com administracions públiques el facin servir com el seu sistema operatiu.
Com a opinió personal no se si realment Linux conté codi robat de UNIX, però el que tinc molt clar és que això suposarà un pas enrere molt important en el procés d’expansió del software lliure, si es que no l’acaba de destruir del tot. Bill Gates, que en primer moment considerava a Linux com una joguina, el veu ara com un rival potent i el vol erradicar inmediatament.
En fi, Microsoft ataca de nou i mata als invasors.
P.D.: Mes informacio a Redes&Telecom
Tots a estudiar Física Quàntica
Per tots és sabut que en els darrers anys el món de la informàtica s’ha revolucionat i que les dues empreses de processadors més importants del mercat (Intel i AMD) han entrat en una carrera desenfrenada per treure al mercat el micro més ràpid, sense augmentar-ne el tamany.
La unitat més elemental d’un processador és el transistor, un semiconductor que serveix per crear els circuits més bàsics. Doncs bé, per tal de que un processador vagi més ràpid, s’hi han d’afegir més transistors, però si es vol mantenir el tamany del processadors, han de ser més petits.
En els últims 20 anys la escala d’integració de transistors ha anat creixent, passant de milers fa 10 anys a milions actualment. Els processadors Pentium 4 porten uns 100 milions de transistors.
Si la carrera per la minimització del transistor continua, cap a l’any 2020 es començaran a crear transistors amb tamanys de pocs atòms, la qual cosa genera un greu problema: Les lleis de la física son diferents en el nivell atòmic. Per poder controlar el comportament d’un transistor de tamany atòmic cal seguir les lleis de la física quàntica.
La física quàntica, i en especial la computació quàntica, serà una eina fonamental d’aquí a pocs anys i farà falta molta gent que conegui les seves bases, les quals, és ben conegut, no son gaire intuitives. Tots a estudiar!