Acabem d’arribar del cine l’aratbass, el Monitotxi i jo. Desprès de passar com mitja hora per decidir quina peli anàvem a veure, ho hem decidit per sorteig, mitjançant els tres CD’s numerats del Mandrakelinux v.10.1 Official. Les tres escollides eren Los increibles, Hasta donde los pies me lleven i El Lobo. Hem decidit veure El Lobo.

La peli ha resultat una farsa, una broma de mal gust. Va d’un home que ha de robar la Declaració d’Indepèndencia dels EUA per tal de trobar un tresor amagat. El protagonista es en Nicolas Cage, i certament, ha resultat ser una americanada de dissabte a la tarda.

Com haureu notat aquí hi ha una cosa que no rutlla (el mateix hem pensat nosaltres vistos els primers 5 minuts de peli).

La noia que ens ha venut les entrades, que per cert és una coneguda meva, s’ha equivocat… Ens ha venut entrades per a La Búsqueda! Dir que ha estat trist és quedar-se curt, m’ha fet una ràbia considerable, però als paparres ens passen coses d’aquestes. En Pepin també té una història molt bona de quan vam anar al cine Icària a veure Cube, però si vol ja l’explicarà ell.

Apa salut i bon humor!