Realment l’aratbass té raó. La secció més lliberals de la UE (Anglaterra, Itàlia i Espanya) han fet accelerar la integració, avans que l’aprofundiment en les institucions comunitàries (com la presa de desició, el consell de ministres…). Aquestes reformes que necessita la UE seràn molt més difícil amb 25, però potser això és el que volen alguns paísos a quí la UE els hi queda gran.

Encara queda molt per una unificació política a Europa, però ja hem passat pels passos inicials i ens ha anat molt bé, fins i tot la unió monetaria.

Crec que el dia que arribi la unificacio política tots hauriem d’estar contents de viure on vivim i això crec que arribarà en 15 o 20 anys, jo com a mínim estaré orgullós, perquè per lògica mai, però mai els europeus seran tan subnormals de votar a un polític espanyol. Els alemanys i francesos o els països del nord ho estan fent prou bé amb els seus països i potser farien molt bé de posar les coses en ordre als presidents espanyols, que no sé, arriben al poder i es creuen els amos del món. Poc els queda d’aquesta bona vida.

El que m’agradaria saber és quin són els nou 10 països que integraran Europa i si no passarà a un primer pla l’integració d’aquests.

I la última questió és, que passarà amb Catalunya quan espanya ja no rebi els fons de cohesió, ens robaran més? que passarà amb la balança de pagaments, prou feina hi havia ara per no fer-la deficitària que ara sense les subvencions (un 2% del PIB espanyol) es farà un forat que…