Tornem a l’economia
Recordo una pel·lícula anomenada El Odio
on deien deien en unes quantes ocasions una frase similar a això: “tot va bé, tot va bé, però anem en mala direcció”. Això és el que està passant des de fa massa temps a l’estat espanyol on el creixement quasi bé es basa en la construcció.
Però les coses canviaran, forçosament canviaran (sempre i quan no hi hagi un canvi en el poder) i per sort cap a millor. L’escenari és el següent, els preus dels pisos ja no pugen com abans, la morositat al pagament d’hipoteques es comença a deixar veure, el pròxim augment dels tipus d’interès (íntimament relacionat amb l’Euribor aquest que tan els agrada als bancs).
Quan el preu dels pisos caigui* s’adonaran que la inversió en I+D, deduccions i tot de coses relacionades en afavorir la recerca s’ha d’augmentar dràsticament, que la productivitat s’ha d’augmentar dràsticament (article bastant interessant), que el frau fiscal s’ha de reduir dràsticament (on estan tots els bitllets de 500). Però això és un escenari, mentrestant aprofitem l’actualitat on des de fa molt de temps no hi havia un augment del poder adquisitiu via interessos bancaris, inflació al voltant del 2,5 i interessos del 3% (ING per això), ja no perdem pasta per la cara.
*Em baso en un escenari on l’home quotidià és advers al risc i si veu que els preus no pugen, o fins i tot baixen, vendrà i per tant baixaran més… Així quan m’hagi de comprar un pis estaran baratets baratets xDDD
Com a nota final dic que tot són escenaris, ja poden ser optimistes o pessimistes, però jo soc d’aquells que si et prepares pel pitjor i tot surt bé doncs millor que millor.
Tags: economia