Boicot a Amèrica!
Com aquesta és clarament una guerra econòmica i geoestratègica, cal donar també una resposta econòmica als actors polÃtics que estan atacant Iraq.
COM?
fent mal a la butxaca, deixant de comprar productes a empreses multinacionals (sobretot americanes) que donen suport explÃcit a la indústria de l’armament o que subvencionen al president Bush en les seves (mentideres)campanyes electorals.
Auà hi ha una llista d’empreses molt útil. Ells no són res sense nosaltres!! Visca els productes del paÃs!
www.boicotpreventiu.org
Tags: politica
abril 1st, 2003 at 4:41 pm
Això del boicot està molt bé, però pensem-nos a parar a qui afecta aquest boicot.
Tal i com està muntat el sistema capitalista a les empreses tan els hi fot que no compries el seu producte, ja que si no ho fas, tanquen la fà brica i se’n van a un altre lloc del món on la ma d’obra sigui més barata i tinguin més mercat. A qui realment perjudica és a la pobra gent que treballa en aquestes empreses, que perfectament pot ser un familiar o amic teu, i que poden perdre el seu lloc de treball. Pensem-hi una mica
abril 2nd, 2003 at 6:02 pm
A veure… si ens parem a pensar fem-ho bé.
En primer lloc, les empreses multinacionals tenen un objectiu prioritari. VENDRE. A qui? doncs principalment als països del primer món, (on hi ha més capacitat de consum).
En segon lloc, les grans multinacionals tenen diverses coses que, malauradament per nosaltres, les fa diferents dels polÃtics, i es que són extremadament sensibles a la opinió de la gent sobre els seus productes i actes.
Exemple: Si la venda de Coca-cola cau un 2% a espanya, l’empresa no se’n va a a vendre a un altre paÃs i acomiada als treballadors, són molt més llestos. S’asseuen en una taula amb un munt d’experts i analitzen què passa i perquè passa, a continuació ho solucionen de la manera més eficaç possible.
En definitiva, si fem boicot a totes aquestes empreses aconseguirem (depenent de la força del boicot) que aquestes empreses deixin d’actuar d’aquesta manera, sempre que això els hi produeixi més beneficis.
En tot cas i per acabar, a mi, personalment no em convenç l’argument del POBRE treballador que no en té la culpa de res. Si tu treballes a un lloc de treball determinat passes a ser còmplice de les seves actuacions, i si no t’agraden sempre pots mostrar el teu rebuig. En cas contrari caurÃem en l’argument dels pobres militars que han hagut d’anar a Iraq a matar per salvar-nos a tots, o els pobres antidisturvis que no tenen altre remei que obeir ordres si no volen quedar-se sense feina, és o no?
abril 2nd, 2003 at 6:39 pm
Ok, si les vendes de coca-cola cauen en un 2% a espanya es reuneixen els experts i ho solucionen de la manera més eficaç possible. Aquesta manera pot ser per exemple la reducció del número de treballadors.
Ã?s molt fà cil dir que ets complice de les seves actuacions i que si no està s d’acord mostra el teu rebuig. Si jo mostro el meu desacord amb l’empresa que em paga segurament em foteran al carrer. I si tinc una hipoteca per pagar o uns fills per mantenir no em farà molta grà cia.
Ã?s molt fà cil dir que si no t’agrada et queixis, el problema és que tu no sempre pots triar on vols treballar. Seria perfecte treballar on tu vulguessis i realitzar-te professionalment perquè segur que tu et sentiries millor amb tu mateix i a més a més treballaries millor. I ja seria la hostia que a sobre estiguessis d’acord amb la polÃtica de l’empresa on treballessis. Però difÃcilment, si vols treballar en l’empresa privada podrà s estar d’acord amb les idees empresarials del grup, ja que només n’hi ha una el benefici econòmic és el més important. Aquest és un dilema que se’m planeja moltes vegades, no podré treballar mai a l’empresa privada?
Però ara ja ens desviariem del tema principal