Alternatives al dià leg
En aquests dies de forta convulsió polÃtica, quan ja fa dies que es va deixar de vetar la mentida, i aquesta circula sense impediments per tot arreu, cal que reflexionem sobre les alternatives al dià leg quan es tracta de tancar un conflicte entre pobles com el que enfronta a Espanya i Euskadi.
Vagi per endavant que no em considero excessivament nacionalista. Simplement em situo a l’esquerra i, per tant, crec en un model federal per aquest paÃs (Espanya), que sempre s’està mirant a si mateix pensant en què és i on cap ciutadà és incapaç de definir-se espanyol sense condicionar les seves conviccions polÃtiques.
El conflicte o “problema” vasc existeix. També tenim un problema similar a Catalunya. Ã?s absurd negar la seva existència. La negació de la identitat nacional de Catalunya i Euskadi allunya a qualsevol aproximació a un acord.
Les reivindicacions al llarg de la darrera meitat del segle XX per part d’Euskadi s’han vist modificades amb els canvis de règim a l’Estat Espanyol. Durant la dictadura franquista, la lluita armada va rebre el suport d’una quantitat molt gran de ciutadans espanyols, que veien en ETA no només una banda armada sino ademés una formació polÃtica que aspirava a un futur democrà tic. Va ser quan va caure el règim i va arribar la democrà cia, quan la lluita armada d’ETA va començar a perdre suport, cada cop més, donat que la gent considerava que aquest tipus de lluita ja no era necessà ria. Actualment el final de la banda terrorista ha d’estar proper.
La pregunta és: com ha de ser aquest final? La lluita armada pot desapareixer, però si no es tanquen bé les ferides, el problema de fons no es solucionarà mai. Cal dialogar, convèncer, negociar, etc.. i fer que tothom se senti a gust amb la solució final.
L’alternativa a això és la solució proposada pel Partit Popular: la millor manera d’acabar amb ETA és amb la persecució policial i amb la “força de l’estat de dret”. Aquesta és la magnÃfica solució, si senyor. Si fotem tota la banda a la presó, la gent oblidarà el tema i tota la base social que els dóna suport se n’aniran a casa a veure el futbol. El que vull dir és que si l’Estat deté 50 etarres, en sortiran altres 50, perquè la base social abertzale continuarà pensant que estan sent atacats per la força opressora espanyola. L’estratègia del PP pot debilitar la banda a curt plaç, però no aporta una solució de cara al futur, donat que el problema de fons no s’ataca.
Jo personalment crec que el dià leg és la millor manera d’acabar amb aquest conflicte, encara que aquest s’ha de portar a terme amb responsabilitat, i s’ha de fer sempre que la banda decideixi acabar amb la lluita armada.
Espero que ningú es senti ofés per aquest post.
Tags: politica, reflexions
Febrer 24th, 2006 at 6:10 pm
La via federalista ja és ben morta a l’Estat Espanyol, a partir de tot el que ha passat respecte a la proposta del nou estatut de Catalunya.
Sols la sobirania de les diferentes nacions de la pell de brau pot arreglar el problema.