Se sap que l’estat espanyol pateix una greu deficiència d’inversió en R+D i tot just ara es fan esforços reals per pal·liar el problema. El pressupost total per a R+D per al 2006 és de 6.510,81 milions d’euros, dels quals 1.683,89 milions són per a investigació militar. Es a dir, es destina un 25,9% del pressupost total per a investigació militar.
Durant el govern del PP el percentatge de pressupost que es destinava a R+D militar va elevar-se des de el 23,4% (1995) fins 53,9% (1999) i finalment es va reduir fins al 30%. Va haver un periode on la partida pressupostaria d’investigació militar es va mantenir quasi bé invariable (al voltant de 1.350 milions) mentre que la partida per altres àrees no parava d’augmentar. Però durant el govern del PP els augments en R+D eren de l’11,5%, i el del primer any de govern socialista és del 23,6%, només fa falta que segueixi aquesta tendència per arribar a nivells europeus.
El que no entenia fins ara és perquè el pressupost d’R+D s’augmentava quan els anys anteriors es van mantenir. Doncs bé, he trobat la resposta en un article publicat a el país.
El Congreso de soberanía tecnológica concluye remarcando el déficit existente en Europa
(…)hay que innovar en tecnologías estratégicas aplicadas a la defensa, los transportes avanzados, la energía, la convergencia tecnológica (NBIC), la construcción, el cambio climático y la seguridad en la sociedad de la información. Para los organizadores del congreso, sólo el cumplimiento de estos objetivos otorgarán a la Unión Europea la plena responsabilidad de su seguridad y la autonomía en los asuntos mundiales que le corresponde por sus dimensiones políticas, económicas, geográficas y tecnológicas.
El que poso en dubte és la viabilitat de les inversions en recerca militar, ja que el cost d’una investigació via militar respecte la via civil sol ser més car. La raó és simple, la pressió per assolir resultats satisfactoris és molt més alta en una empresa privada que en una pública. Però tot i així crec necessaria la investigació militar ja que es pot dedicar a objectius més fantasiosos, projectes que descartaria de ben segur una empresa privada. A més, la recerca militar té moltes aplicacions civils, sinò com seria ara Internet…
Em sembla que a l’últim paràgraf confons investigació militar/civil amb investigació privada/pública, i no tñe perquè ser sempre així.
El problema de la investigació en l’àmbit militar és el secretisme. El fet de no compartir coneixements amb la resta de la comunitat científica comporta un augment de costos increible.
Salut!
Advertència: aquest comentari es refereix exclusivament a l’investigació en el camp de les ciències de la computació (i.e.: informàtica).
??s cert que gràcies a la investigació militar la informàtica ha evolucionat amb tanta celeritat. Si, grans informàtics, gurús pacifistes de mig món! Sense l’exèrcit d’EEUU posant peles continuament no tindriem una xarxa tant desenvolupada (ni internet ni tcp/ip) i els xips encara tindrien mides considerables (transistor, integració brutal, etc…). Quina decepció quan me’n vaig adonar.
Però hi ha línies de recerca que són interessantíssimes que no provoquen cap interés a les altes esferes de l’exèrcit i per tant és difícil que es portin a terme. ??s per això que crec que el percentatge dels pressupostos generals dedicat a R+D, a més de ser més gran, hauria d’estar millor repartit entre les institucions que en poden fer ús. Perquè, si ens posem a pensar, ara per ara tots els avenços tecnològics que han vingut de l’exèrcit han estat ideats per fer la guerra, i això sempre deixa un regust amarg.
Salut!