Protocols i formats oberts
Des de fa molts anys el programari lliure ha anat guanyant importància i força en tots els àmbits, i cada cop més gent és conscient de la seva importància i dels seus avantatges.
Juntament amb el programari lliure s’han anat desenvolupant formats i protocols oberts, utilitzats per a emmagatzemar i transferir dades respectivament. Tot i així no han assolit tanta força com el programari amb el que comparteixen filosofia, i això resulta preocupant.
Des de l’aparició d’Internet les persones tenen a l’abast una quantitat d’informació inimaginable temps ençà. I no només hi tenen accés sinó que l’utilitzen, la modifiquen, l’actualitzen i en generen de nova. Per treballar amb tota aquesta informació utilitzen eines que els hi faciliten la tasca, aquí és on entra el programari.
Un dels pilars de la filosofia que hi ha darrera del programari lliure és la llibertat d’elecció. Hom pot escollir entre les diferents alternatives, i si no n’hi ha cap que s’adeqüi a les seves necessitats pot modificar-ne una d’existent, o crear-ne una de nova.
Els formats
Però què passa amb la informació, amb les dades? La informació s’emmagatzema en fitxers (en el sentit ampli del terme) i aquests fitxers tenen un format especific per al tipus de dades que emmagatzemen.
Què succeeix si aquest format, aquesta manera d’emmagatzemar la informació, és propietat d’una empresa? Doncs que aquesta empresa, en menys o més mesura, té un control sobre aquestes dades, ja que només ella disposa de les especificacions del format.
Tot això a l’usuari d’a peu no ens hauria d’importar gaire, sinó fos perquè ens obliga a utilitzar una eina concreta si volem treballar amb aquest format de fitxer.
L’alternativa doncs són els formats oberts:
An open format is a format of which the specification is free of proprietary standards. Open File Format must be re-distributable by anyone for free of charge; however, does not necessarily need to allow modification to the format itself. The goal of an open format is to allow users to read and write a file without using a proprietary software.
Els protocols
Fins ara hem parlat de la informació, de com emmagatzemar-la i de les eines per treballar-hi. Però, sense una manera de transmetre aquesta informació aquesta perd tot el seu valor. Aquí és on entren en joc els protocols.
Què és un protocol?
In computing, a protocol is a convention or standard that controls or enables the connection, communication, and data transfer between two computing endpoints. Protocols may be implemented by hardware, software, or a combination of the two. At the lowest level, a protocol defines a hardware connection.
Els protocols són imprescindibles per a la transmissió de la informació. Però què passa quan un protocol és propietat d’una empresa. Doncs succeeix el mateix que amb els formats: l’empresa té, en menys o més mesura, un control sobre la transmissió de la informació, ja que només ella disposa de les especificacions del protocol.
En definitiva, el formats i protocols propietaris escapcen la nostra llibertat d’elecció, des de les arrels més bàsiques: l’accés i transmissió de la informació.
Tags: programari, tecnologia