Estem sentint aquests dies de boca del PP i del PSOE que el Pla Ibarretxe és anticonstitucional. I és que clar, la Constitució només els hi és útil per aconseguir els seus objectius de partit, però també se la salten per aconseguir-los.
L’anàlisi el baso en la fiscalitat i en l’article 31 de la Constitució espanyola que diu:
- Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio.
- El gasto público realizará una asignación equitativa de los recursos públicos, y su programación y ejecución responderán a los criterios de eficiencia y economía.
- Sólo podrán establecerse prestaciones personales o patrimoniales de carácter público con arreglo a la ley.
En base a això he trobat en documents del Ministeri d’Hisenda on la reforma del IRPF de l’any 1999, concretament el Real Decreto 214/1999, de 5 de febrero
i he fet una comparativa dels impostos abans i després d’aquesta reforma. No és que fos molt progressiva que diguem, sinó al contrari, es va eliminar un tram dels 6 que tenia, va ser el que gravava les rendes més altes amb un 48% i va reduir el primer tram d’un 18 a un 15% per a rendes menors a 4.000 € (quasi bé és el sou mínim de treballadors de 20h setmanals). Si a això li sumem la inflació i la no indexació de les bases de l’impost ens trobem en que passem a un tram superior de l’impost tenint la mateixa renda real, cosa que també col·labora en la regressivitat del IRPF.
| Bases abans de la reforma del 99 | Percentatge | Bases després de la reforma del 99 | Percentatge |
|---|---|---|---|
|
0-3.678,19 |
18,00 |
0-4.000 |
15 |
|
3.678.19-12.873,68 |
24,00 |
4.000-13.800 |
24 |
|
12.873.68-25.134,33 |
28,30 |
13.800-25.800 |
28 |
|
25.134,33-40.460.13 |
37,20 |
25.800-45.000 |
37 |
|
40.460,13-67.433,56 |
45,00 |
45.000 en endavant |
45 |
|
67.433,56 en endavant |
48,00 |
L’impost sobre el patrimoni tampoc se’n lliure, ja que pot arribar a ser confiscatori i per tant tampoc compleix el primer punt de l’artícle 31.
La conclusió que en trec és que veig amb bons ulls que s’oblidin d’aquesta Constitució per als temes que ens afecten a tots i s’enrecordin per als afers d’una Comunitat Autònoma.