Paparra.net

Rep el nom de ASEAN el nou espai de lliure comerç¹. El formen Brunei, Cambotja, Laos, Vietnam, Indonèsia, Filipines, Singapur, Birmània, Malàisia, Tailàndia i Xina.

Un espai de lliure comerç no és més que eliminar aranzels de tots els productes d’importació dels països formants de l’acord. S’aconsegueix una major eficiència productiva de cada estat, augmentant exportacions i importacions, és resumeix en el de sempre, creació de comerç. En aquest cas es començarà a eliminar els aranzels al 2005 fins a la total eliminació al 2010.

I perquè tot els països del món no eliminen els aranzels? En primer lloc interessos polítics, en segon lloc els aranzels són un sistema de protegir els productes propis d’un país pobre. Ã?s pràcticament impossible crear una associació mercantil entre un país ric i un de pobre, el pobre tendeix a tenir sistemes de producció més ineficients i la majoria dels beneficis de la unió se’ls enduria el país ric. Qui s’encarrega de repartir els guanys?, i desprès de repartir-los, el país pobre dependrà d’aquests ingressos?

La resposta a la primera pregunta és, només es pot negociar i a la segona normalment és un si. Aquí està el problema, sinó creieu que és un problema de gran magnitud mireu com Espanya va plorant que no els retirin els fons de cohesió d’Europa. Aquests fons van ser ideats per França i Alemanya (generalitzant) i a sobre aquests últims 8 anys, el gran Estat en lluita contra les dictadures només s’ha dedicat a intentar mostrar una malaltissa superioritat i no ajudar a crear una gran Europa, amb el seu Constitució². Aquest és un exemple de problemes polítics.

Tornant al tema principal del post. La ASEAN és el primer pas per arribar a un mercat comú (Europa és l’únic que ha arribat fins aquest punt). I és una molt bona noticia per l’economia mundial, però per les empreses de fora d’aquesta associació pot veure’s com una amenaça.

El que si queda clar és que al ritme que va creixent Xina juntament amb una unió duanera o d’altres formes d’associació més avançades la ASEAN serà la primera economia del món, relegant al 3er lloc a EEUU. Però encara queda molt camí, que les unions mercantils poden trontollar amb molta facilitat i són lentes, sinó mireu a Europa, 50 anys creant i formant el que es avui en dia, encara que en aquells temps era més fàcil començar coses noves.

¹Eliminació d’aranzels entre els països participants però mantenint els seus aranzels cap a l’exterior, és a dir, no tenen un aranzel únic per cada producte en tota la zona. Comporta molts maldecaps ja que si un aranzel és molt baix en un país, un productor comprarà el bé a través de l’altre país, estalviant-se costos innecessaris, i donant molts problemes als estats participants de l’acord.

² L’Ansar volia introduir un esment a la Constitució Europea al catolicisme, cosa que França i Alemanya és van oposar, sinó acabaríem tan bé com EEUU on el 3er article fa referència directa a Déu. La Constitució no es va aprovar en 2003-2004 degut a que França no va voler cedir ni una pèl en acceptar el nombre de vots que tindria Espanya al nou Parlament Europeu, tot això gràcies a unes extremadament males relacions entre França i Espanya.
Corren rumors que no es suportava el caràcter prepotent de l’antic president de l’Estat, en senyor Ansar.

Tags: economia, politica

This entry was posted on Dimecres, Octubre 27th, 2004 at 4:56 pm and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.