Desplaçament sostenible
Fa unes setmanes que vaig començar a tornar patinant de la universitat, agafo Diagonal i després Provença. Tot és carril bici però això no treu que hi hagi perills. Pedretes i brossa varia, aigua, xusma a pota i xusma en cotxe. La ruta són uns 7 km més o menys (calculat amb un regla sobre el monitor jajaja).
La qüestió per la qual escric el post és perquè avui m’he trobat massa xusma motoritzada, un dels quals era un conductor d’un camió que no ha tingut millor idea que pitar a una conductora que em deixava passar per un pas de vianants. I l’altre un taxista que quan anava a passar pel pas de vianants ha passat sense mirar qui venia, el que m’ha fet desviar la ruta i passar per davant d’un cotxe, el qual m’ha demanat perdó per estar al mig del pas. El problema no era estar al mig del pas sinó el brètol del taxista que s’ha fotut allà sense mirar i que casi m’estampo.
Si algú està interessat/da en patinar, pot aprendre o anar a passejar amb la gent de l’associació de patinadors de Barcelona. Munten cada divendres unes rutes per Barcelona i els dimarts fan classes gratuïtes per als que no s’aguanten drets.
Com a curiositat, pel carril bici de Provença només hi passen noies en bicicleta? :)
Tags: reflexions
Octubre 6th, 2004 at 6:26 pm
Uix jo sóc molt patós, prefereixo anar en bici. De totes formes, sabent això del carrer provença, quan estigui per la zona ja sé per quin carrer passar…… jeje :D
Octubre 9th, 2004 at 11:28 pm
Ei, és dificil mantenir-se damunt dels patins no?
Octubre 10th, 2004 at 1:36 pm
La dificultat més gran és anar lent i sobre vorera, així quan es tingui pràctica en frenar s’ha de procurar anar rapid. Quan vaig aprendre a frenar només vaig lent quan estic reventat o quan nose per on continua la ruta. Mira aquí la gent de l’associació de patinadors diuen uns quants consells per aprendre a patinar