Què sabem?

Què sabem?

Actualment ens diuen que estem en un món globalitzat, que puc saber ara mateix el que està passant a l’altre punta del món. Tant és així que alguns proposen anomenar a aquesta època era de la informació o la tecnologia.

Ens creiem molt ben informats, i capaços de saber i d’opinar sobre qualsevol cosa, però molts cops no prenem atenció a qui ens informa i com ens informa.

Aquest post pretén ser una reflexió sobre la manipulació que tenim per part dels diversos mitjans de comunicació. Sobre com ho vivim, com ho acceptem i sobretot sobre com ens resignem i acabem per impregnar-nos d’idees prefabricades pels grups d’interès més poderosos.

No seria cap novetat dir que diaris com el Pais està controlat pels socialistes, o que l’ABC o La Razón tendeixen a promoure idees més neoliberals, o fins hi tot que hi ha diaris tan prestigiosos com La Vanguardia que es dediquen a anar canviant el seu director segons el partit que governi.

D’aquest esperit s’impregnen tots els mitjans de comunicació, doncs amb el temps les elits dirigents han passat de mantenir-nos desinformats a sobrecarregar-nos d’informació manipulada i esbiaixada segons els interessos.

Tot això cal anar recordant-ho, no sigui que ens oblidem del canal de tele que veiem o del diari que llegim i tot oblidant-nos de canviar el prisma de lectura ens creiem tot allò que allà s’explica. – “ho he vist a la tele!” o -“ho vaig llegir al diari” diuen alguns innocents…

A tall d’exemple m’agradaria explicar dos casos que recentment m’han sorprès. El primer tracta sobre una amiga que resideix a Londres i va seguir des d’allà tot el procés posterior a l’11M. Des del mateix dia 11 els mitjans anglosaxons van assegurar que havia estat un grup islàmic l’autor dels atemptats, preguntaven perquè aquí encara tanta gent creia en ETA com l’autora de la massacre.

Poder els periodistes estaven pressionats? poder estaven mal informats? No ho sé. En tot cas i per tornar la pilota ells podrien reflexionar en l’ajut que van prestar als seus governs a enganyar a la població amb una guerra il·legal.

El segon exemple versa sobre una amiga que va estar un temps assessorant el govern de Chaves a Veneçuela. Em va sorprendre veure com era de diferent la realitat que m’explicava ella a la que jo havia percebut a través dels mitjans de comunicació sobre el problema d’aquell país llatinoamericà.

La Cristina Xalma, ha denunciat en diversos mitjans la manipulació interior i exterior que fan els mass-media al govern legítim de Manuel Chaves per tal de retornar a
“la normalitat llatinoamericana” al cinquè productor mundial de petroli.

Comments are closed.