La cançó de l'estiu

La cançó de l'estiu

Com cada estiu el mercat discogràfic ens premia el nostre consum constant i fidel als Top-manta amb una cançó d’allò més interessant i enriquidora. Ja sembla que fa molts estius des de l’aserejé o el papi xulo, i tornem aquest any amb un greatest hit, el yuma yuma yee.

Aquesta cançó d’origen romanès, té evidentment un missatge profund que em disposo a aflorar a la llum pública. He trobat una traducció que us adjunto perquè comproveu la merda que triomfa a masses sales de festa catalanes.

El amor desde tilo, El amor que viene del tilo (en
ningun caso El amor del tilo )

I:
Alo, hola, soy yo, un bandolero
Y te ruego, mi amor, recibe mi felicidad

II:
Alo, alo, soy yo, Picasso
Te daba una llamada y soy fuerte
Pero sepa, no te pido nada

Estribillo (x2):
Quieres partir, pero no me traes , no me traes
No me, no me traes, no me, no me, no me traes
Tu cara y el amor desde tilo
Me recuerdan de tus ojos.

III:
Te llamo para decirte que siento ahora
Alo, mi amor soy yo, felicidad

IV:
Alo, alo, soy de nuevo yo, Picasso
Te daba una llamada y soy fuerte
Pero sepa, no te pido nada.

Personalment, cada cop trobo a faltar els vells mites de l’estiu, la Fiesta o l’Explotame de la Rafaela Carrá; o millor encara l’inimitable Georgi Dan: La barbacoa, la barbacoaaa…

3 Responses

  1. Suposo que si tingués un coneixement profund de la cultura romanesa podria entendre millor la cançó (que pot estar mal traduïda).

    Tanmateix, la lletra és molt millor que la de moltíssimes cançons castellanes, i catalanes, que triomfen per aquí.

  2. Em fa l’efecte que per molta cultura romanesa que hi hagi, no es pot salvar gran cosa. Hi estic d’acord, cal reividicar les velles cançons de l’estiu.