Aquest cap de setmana vaig viure una de les experiències més gratificants dels últims mesos. Feia molt de temps que no m’ho passava tan bé i es que… com no en aquestes dates, vaig anar a la Patum de Berga!
Aquesta es una festa molt particular amb molt de sentiment i passió. Tan és així que és molt recomanable anar amb algun patumaire experimentat que t’expliqui prèviament el seu funcionament.
Per que us feu a l’idea la cosa es resumeix -perdoneu els berguedans- en una plaça petita a petar de gent que va saltant i ballant al ritme d’una orquestra. Els salts es fan sempre en sentit contrari a les agulles del rellotge, i el moment més espectacular es dóna quan s’omple la plaça de desenes de paios/es amb tot de fulles pel cos i cremen a tot cristo. Això són els Plens.
Bé la festa té moltes altres coses que ja veureu a la web, però ve a ser com un matxambrat entre un concert punky rotllo (Eskorbuto + Manolo Kabezabolo + Animales Muertos + Cicatriz) i un correfoc gore. Tot això amanit amb la típica barreja de Patum (Anís, Moscatell i un ingredient secret).
Aquest any se us ha passat el torn, però us recomano que no hi aneu l’any vinent, la plaça cada any està més plena i resulta més difícil saltar. Així que l’any que ve us torneu a quedar a casa veient la tele!
Etiquetes: curiositats
Patrimoni de la HUmanitat”"”
Aquest es un gran conflicte entre els patumaires. Si, es cert que el volen fer patrimoni de la humanitat. Això per una banda asseguraria la continuitat de la festa i li donaria més recursos i subvencions. Per l’altre banda, però, la faria més massiva, i la plaça es la que que hi ha. Cada cop hi ha més gent i és més difícil saltar.
Jo crec que no cal que sigui patrimoni de la humanitat, doncs la vaig veure amb la suficient empenta com perquè perduri al llarg del temps com a patrimoni de Berga.
Cal recordar un dels cántics que vam sentir durant la Patum?
-Oh no, pixapins, pixapins, pixapins…. i es que de fora vindran…..