Els avenços en la construcció d’Europa com a gran estat d’estats són petits, l’història ha demostrat que grans canvis que no siguin en el camp econòmic han fracassat.
Però aquests dies preelectorals s’estan deixant veure nous avenços en el camp militar i una intel·ligència comuna.
De les mans de Javier Solana, l’alt representant de la UE, ha sortit la proposta de creació d’un centre d’anàlisi europeu, on es compartiran part de les informacions dels serveis d’intel·ligència de cada país, si en tenen.
Encara no té capacitat operativa però d’aquí una setmana s’analitzarà la proposta i el més segur es que s’aprovi. Aquest centre vindrà a ampliar el SitCen, un centre que analitza la situació exterior. Així amb aquesta ampliació s’analitzarà la situació del terrorisme extern i intern i s’utilitzarà per evitar nous atemptats a la Europa dels 25.
Històricament els avenços en una Europa de la Defensa han estat nuls, ja sigui per la por al rearmament d’Alemanya de postguerra o a perdre el control de les forces armades de cada estat. Però a pesar de la història i els recels de EEUU s’avença poc a poc i es crearà la AEA, que s’encarregarà de crear un mercat europeu d’armes i participació de capacitats militars de la UE.
L’altre projecte es la creació de la FRR, amb l’objectiu d’intervenir en els conflictes, majoritariament, africans.
També es vol controlar la despesa militar dels països de la UE, on la mala gestió provoca un despilfarrament de diners massa alt. L’actual pressupost militar dels 25 per separat és de 170.000 milions en el 2002, la meitat que els EEUU. Però encara queda molt lluny la creació d’una força europea de defensa.
Crec que la creació de la AEA podria servir per controlar i gestionar millor l’ús que es fa de les armes actualment. Podria controlar la venda d’armes espanyoles als conflictes africans, però no estic molt convençut de l’objectiu d’aquesta agència. Però em sembla més bona idea de crear una força multinacional d’intervenció ràpida de gestió supranacional, per tal de resoldre els conflictes on no hi ha petroli ni interessos polítics.
Per a una gran Europa encara queden arreglar diversos camps, com el de la unificació política, amb les conseqüents polítiques socials comunes. Però cada vegada s’està complicant més el tema amb la unificació i la diversitat de criteri polític. Recordem que Polònia i Itàlia són dos països amb interessos comuns als EEUU i intentaran truncar per la via que sigui una Europa unida i social.
Font: El País