El submón universitari
Des de que sóc universitari que em sorprenen algunes de les coses que veig a la universitat, tant a la UPF com a la UB. Són un conjunt de coses bones i dolentes que no m’acaben d’agradar.
A la UPF em van aprovar en despatx perquè vaig respondre allà mateix dues preguntes tipus test que no havia respost al·legant que em mereixia aprovar, el que em fa pensar que les que vaig suspendre me les mereixia suspendre encara que fos amb la nota que fos? De totes maneres grà cies �scar Elvira, un dels millors professors que he tingut.
L’examen d’accés a ADE de la UPF va ser de dubtosa legalitat. 30 places, 200 aspirants i un examen tipus test. Sort que l’examen d’accés a la UB del que només en sabia 5 respostes segure,s de les 50 que tenia el test, el vaig aprovar. Potser això es sort…
Però aquest semestre m’ha quedat una sensació rara quan en un examen donen per bo coses que no estan bé i no es premia les coses que pocs han fet bé. I avui he descobert que l’examen que havÃem fet 3 persones hi ha 4 notes, una d’elles excel·lent. La professora és bona i una de les poques professores amb les quals es pot parlar com una persona normal, però em sembla que no burxaré el perquè hi ha 4 notes, ja em va veure la cara d’estranyat quan em va dir que contava bé quelcom que no estava totalment bé.
Una última cosa: Si us pillen copiant i no us diuen res no aneu a la revisió d’examen, potser trobeu coses rares.
No seria millor tenir un criteri homogeni més que res per saber on agafar-nos?…
Tags: reflexions