Cultura contra Bush
En aquests darrers dies estem assistint a un reconeixement públic del treball d’aquelles persones que des del 2000 estan intentant mostrar al món com és el president dels EUA, George W. Bush.
En primer lloc m’agradaria comentar el fet que el Festival de Cinema de Cannes hagi galardonat amb la Palma d’Or el darrer documental de Michael Moore, Fahrenheit 9/11.
El documental de Moore descobreix les relacions comercials entre la família Bush i la família Bin Laden. Si, heu sentit bé, la família de qui va estavellar dos avions contra les torres bessones tenia negocis amb els Bush. A més, en el film es constata que durant l’11-S l’espai aeri va estar tancat per tothom menys pels Bin Laden, que van obtenir un vol directe cap a Aràbia Saudí cortesía, esclar, del president Bush.
Pensareu que la sortida a la llum d’aquests fets provocarà una baixada de la popularitat de Bush i una derrota en les presidencials de novembre. I teniu raó. Però la maquinària republicana és tal que ha obligat Disney a vetar l’aparició del documental a tot el territori nord-americà. Quina vergonya!
D’altra banda m’agradaria fer un petit comentari sobre la darrera peli catastròfica de Hollywood: El dia de Mañana.
El director ha declarat que l’objectiu de la película és mostrar el que segurament passarà, encara que una mica accelerat, si els Estats Units continuen amb la seva política de contaminació indiscriminada i la seva negativa a seguir el protocol de Kyoto. Us recomano que veieu la película perquè, a més d’uns efectes especials in-cre-i-bles, trobareu un parell de bones crítiques a la política actual dels EE.UU.
Com veieu, no falta qui intenta ensenyar al món com és l’home més poderós del planeta. Tampoc falta qui s’encarrega de tapar qualsevol crítica. Els electors nord-americans tenen els ulls envenats. Espero que algú els fagi veure la llum.
Tags: politica, reflexions