Molta gent pot pensar que això de les interfícies gràfiques basades en finestres va ser ideat per Apple o Microsoft. Doncs no. La història comença fa uns quants anys al centre de recerca de Palo Alto (PARC), propietat de Xerox.
Els enginyers de Xerox esperaven poder trobar al PARC noves técniques que els permetessin de dur a terme el seu gran somni: el paper electrónic. Aquest suport és, més o menys, el que tothom s’imaginaria al sentir les paraules “paper electrónic”, és a dir, un full de paper (o al menys una textura i flexibilitat similars) que pot contenir allò que es desitgi, de manera que si en un moment donat vols llegir el Quixot, doncs te’l baixes d’internet i el carregues en el teu paper electrònic. Fort, eh?
A mitjans dels 70′s el PARC desenvolupa el WIMP (Windows, Icons, Menus and Pointers), un protocol de comunicació amb l’usuari que introduïa el concepte de finestra, ratolí, icones, etc… Van fer un ordinador (Xerox Star) que portava incorporades aquestes millores, però com que l’interés de Xerox era el paper digital, no van voler veure l’increible quota de mercat que podien abarcar i van desistir de comercialitzar el producte. Un senyor molt llest es va donar unes voltes pel PARC i uns anys més tard va treure el Macintosh. Un altre senyor, uns anys més tard, es va fixar en el Macintosh y va treure el Windows. La història de la informàtica és, en definitiva, una història de plagis.
Doncs bé, el que Xerox ha estat buscant durant 30 anys sembla ser que ho ha trobat: el paper digital és pràcticament una realitat i només el seu altíssim preu (normal en tecnologies molt recents) fa que encara no s’hagi implantat gaire.
Les preguntes que cal fer-se ara són: Que passarà amb les biblioteques? Desapareixerà el format físic dels llibres?
Aqui teniu dues adreces interessants per a informar-vos: