Kubrick, Sellers i més
Ahir al vespre van emetre pel Canal 33 el film Dr. Strangelove or how I learned to stop worrying and love the bomb (El teléfono rojo en la versió castellana), del director Stanley Kubrick.
El film és de l’any 1964 i està localitzat dins el conflicte de la guerra freda. No desvetllaré aquí res de l’argument, però si destacaré les interpretacions -i ho dic en plural perquè són 3 personatges- de Peter Sellers.
El treball de l’actor britànic és excel·lent, tot i que només es pot valorar si veiem el film en versió original, ja que interpreta un personatge anglès, un d’americà i un altre d’alemany; amb els seus corresponents accents.
Els diàlegs són intel·ligents i divertits, però sempre encaixen perfectament dins del context, amb situacions ridícules però perfectament creïbles. Hi podem trobar joies com: Ja sap què li passarà si no aconsegueix parlar amb el president dels Estats Units oi? Que haurà de donar explicacions a la Coca Cola.
La fotografia està molt ben aconseguida, les escenes de combat terrestre estan rodades amb l’ajut de periodistes de guerra, amb el que aconsegueix uns plans molt realistes, pràcticament de documental.
Sobre la pel·lícula també hi ha algunes anècdotes curioses. Stanley Kubrick i l’equip de rodatge van ser investigats pel FBI a causa de les escenes ubicades al bombarder B52. Els protocols de seguretat sobre la utilització d’armament nuclear i els diferents procediments realitzats a bord del B52 que apareixen a la pel·lícula van cridar l’atenció del FBI pel seu excessiu
realisme.
El film es pot considerar sense cap mena de dubte tot un clàssic.
I ja que parlem de cinema, aquí us deixo la llista de les pel·lícules que m’agradaria anar a veure al cine ben aviat:
Etiquetes: fotografia, media