Miquel, escriure en un blog no ens dona cap coneixem extra més que algún brí de programació, i moltes hores de son perdudes, no ens eleva com a autoritats en cap tema. Però ens dona llibertat per expresar les nostres opinions, així com a tu la llibertat per criticar-nos, gràcies per fer-ho.

Crec que vas desencaminat si busques en blogs a llicenciats en ciències polítiques (hey algun n’hi haurà), millor busca directament als diaris, o a llibres, o a alguna uni que ho tingui com a carrera.

Per aquí la blogosfera acostumem a ser 4 arreplegats amb ganes de dir la nostra, i d’apendre dels visitants tant macos que tenim.

Salut!

Personalment em crec en Carod, em sembla lloable que busqués un acord de pau, amb una valentía política brutal, però va ser un error com a maniobra, hauría d’haver avisat inmediatament ell mateix de la reunió un cop hagues tingut lloc.

El fet més important de tot això es que mai cap banda terrorista, ni d’aquí ni d’allà ha estat desmantellada policial ni militarment. L’impresentable d’en Bono (José) va dir que les brigades nosequé d’Anglaterra va acabar amb l’IRA, quant va ser el diàleg el que va portar a la treva. Però a la península ibérica això no pot ser, “no se negocia con asesinos”, “prefiero que continuen matando a mi gente antes que dar mi brazo a torcer” volen dir. Temps al temps per demostrar que una banda terrorista amb tant de suport i “candidats” a prendre les armes no pot ser desmantellada per la força, desgraciadament els que ja no tenen temps son les víctimes, ni les que vindràn, a aquests animals no els aturaràn mai, així que esperem que es canvii la tàctica política per evitar més morts.

M’oposo fermament a la violéncia, em repugna profundament, espero que això quedi ben clar, que despres em diuen que opinant així faig algun favor als assassins.

Parlant la gent s’enten. (un 10 al cap de campanya d’ERC)

L�??home privilegiat és injust amb l�??home dèbil: El poderós es creu capaç de manipular-nos, de fer-nos dubtar entre escollir el diàleg i la força, es creu capaç de fer-nos canviar de consciència: ens ven imatges impactants, ens justifica una guerra i, finalment, nosaltres ho assumim amb silenci…. I el més innocent i irònic, és que acaben simplificant l’ús de la força i la vulneració sistemàtica dels drets inherents a la democràcia (el diàleg entre ells) dient que tot es fa per una millor socialdemocràcia… com si no sabéssim el gran interès econòmic i polític que hi ha darrere de cada prohibició.

L�??Imperialisme d�??alguns Estats i els seus altres aliats incondicionals, el nostre inclòs, a canvi únicament de rebre algun favor, (pagat amb càrrecs, llocs de poder o d�??interès exclusivament econòmics), instrumentalitza mitjans i gent, per convertir-nos en còmplices d�??una matança de vides civils, militars, polítiques o veus poètiques i/o polítiques, que en el fons, encara que ens diguin que no, tot son vides!

El sol fet de creure’ns capaços de poder discernir entre si hem o no hem d�??optar a un diàleg, destrueix la capacitat que té l�??home de construir la pau. Els homes hem d�??apostar sempre pel diàleg i la Pau, i ho hem de fer tant a nivell personal com de col·lectiu. Hem de fer saber que aquest abús de poder no es fa en el nostre nom, que la vulneració dels drets humans que sistemàticament els països poderosos infligeixen sobre els països dèbils, no l�??acceptem. Que la vulneració de la llibertat de diàleg, expressió i opinió que sistemàticament aquest govern infligeix sobre tothom que no pensa com ell, no l�??acceptem.

�?s una vergonya, però és cert: Sí obeïm al govern, els nostres �??mal-Governants�?�.. Serem recompensats: .. No quedarem fora de llocs de poder, ens donaran permisos que d�??altra manera no aconseguiríem.. tindrem beneficis en el tracte polític.. En el tracte urbà.. i en el fons.., serem més rics!. I més ninots�?�

La vida sovint condueix a tensions entre valors importants. Això pot implicar decisions difícils; No obstant, s�??ha de buscar la manera d�??harmonitzar la diversitat amb la unitat; l�??exercici de la llibertat amb el bé comú; Tot individuo, família, organització i comunitat, té un paper vital a complir. Les arts, la ciència, la religió, les institucions educatives, els mitjans de comunicació, les empreses, les organitzacions no governamentals els governs, estem cridats a oferir un lideratge creatiu, un diàleg creatiu. Una aliança entre governs, societat civil empreses i individuo.

Que el nostre temps es recordi pel despertar d�??una nova reverencia davant la vida; per la ferma resolució d�??arribar a trobar la sostenibilitat; per l�??apropament de la lluita per la justícia, el diàleg i la pau.

Si nosaltres som capaços de denunciar i declarar la nostra responsabilitat cap els altres i cap a cada una de les diverses cultures i comunitats de la vida, a cada persona i en cada ocasió, finalment els governants hauran de rectificar. Els que ens toca viure aquesta part d�??història, no serem ignorats ni callats i elegirem clarament el nostre estil de futur.

Aquesta no es un carta-crida a la desobediència, és únicament una crida a una revisió de la qualitat de consciencia, la qualitat total, basada principal �??i quasi exclusivament- en la vida, i en la defensa de la vida, sigui de qui sigui.

per cert, esrivint en Blogs, en sabeu més de política? fins ara només hge trobat el del Inceta, del PSC, el del Macies de CIu, molt espés, i el derrer del carles gasoliba. us recomanio aquest últim, molt directe i amb una visió diferent d’acostar una camya electoral

fins ara
salutacions

Potser tan maragall, zapaetro, aznar i gentusa en general que es fan anomenar polítics hauríen d’apendre del carol en la part que potser ja és hora d’entrar al dialec menys de negar-l’ho i donar-l’hi a eta més opcions per atentats i menys opcions de pau.

Fins quant haurem d’aguantar aquests polítics tant ruins que són ells que s’aprofiten de les victimes del terrorisme, victimes que han provocat ells mateixos.

Només espero que d’una vegada per totes deleguin el poder polític a Europa i així deixin de jugar amb les persones.