Paparra.net

Estic fart de tu, de les teves manies, de la teva manca de confiança, de la teva indecisió, de la teva inseguretat, de la teva apatia.

M’acompanyes allà on vaig. No em deixes mai. Sempre m’estàs a sobre i no em deixes fer la meva. Deixa de fer-me dubtar, de ficar-me pors al cos.

Quan jo decideixo quelcom amb el que tu no hi estàs d’acord em deixes fer. I després em vas burxant, poc a poc. Em vas menjant la moral. Aprofites qualsevol moment de feblesa per posar-me a prova, per fer-me dubtar de les meves decisions. I només perquè tu no hi estàs d’acord.

De fet sempre m’acabes guanyant. Més tard o més d’hora, però m’acabes guanyant. Té algun sentit que et porti la contraria? Perquè no ens posem mai d’acord? Com a mínim en les coses importants.

A veure si durant els pròxims dies ens posem d’acord els dos, que ja toca. Para de fer-me la guitza i ajuda’m una mica per una vegada.

Etiquetes: reflexions

Aquesta entrada fou escrita el dimecres 14 gener 2004 a les 8:07 pm i desada a General. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Els comentaris i els pings en aquest moment estan tancats.