Paparra.net

Aquests dies s’està parlant molt sobre el paper que jugarà, o ha de jugar, Linux com a sistema operatiu d’escriptori.

Microsoft va anunciar que la nova versió de Windows anomenada Longhorn no sortirà fins al 2006. Juntament amb això avui s’ha alliberat la nova versió del kernel de Linux, la 2.6.

Molts defensors de Linux creuen que la situació actual és idònia per a potenciar aquest sistema operatiu i fer-lo arribar a totes les llars. Però Linux és jove, massa jove, i no està preparat per a poder desbancar a Windows com a sistema operatiu d’escriptori.

Linux com a sistema de servidor s’ha demostrat estable i segur, en aquesta franja de mercat es pot dir que s’ha consolidat.

La comunitat linuxera ha (i està) realitzant una gran tasca, però per arribar a l’usuari mig encara li queda molt camí per recórrer. Existeixen una sèrie de factors desfavorables per a la implantació de Linux:

• Diversitat de distribucions: Existeix una gran varietat de distribucions, amb diferències més o menys importants entre elles. La llibertat d’escollir implica la possibilitat d’equivocar-se.

• Diversitat de gestors de finestres: Hi ha dos grans gestors de finestres (KDE i GNOME) però n’existeixen una gran varietat. L’usuari no vol haver de provar-los i escollir el que més li agradi. En vol un i que sigui el millor.

• Diversitat de paquets: Derivat de l’existència de diferents distribucions ens trobem amb la diversitat de gestors de paquets i incompatibilitat d’aplicacions. Existeixen paquets específics segons les distribucions, però molt més important, algunes aplicacions només funcionen sobre certes distribucions o entorns gràfics.

• Coneixements tècnics: Tot i que darrerament s’han fet avenços espectaculars en l’usabilitat i gestió del sistema operatiu, sovint és necessari tenir uns coneixements tècnics mínims per a poder administrar bé un equip. L’usuari mig no sap bash, ni C, ni fer un make, i tampoc vol haver d’editar els fitxers de configuració o saber quin hardware té. De fet no ho sap ni li interessa.

Tot els punts aquí esmentats es poden veure com una avantatge respecte Windows. Linux és molt més obert i ens permet prendre moltes decisions sobre què vol i com ho volem. Ens dóna molta més llibertat i ens permet escollir.

Això potser estar molt bé per a un “power user” però a un usuari normal l’assetjarà un mar de dubtes: Quina distribució em poso? Quina diferència hi ha entre les distribucions? Quina és millor? Quin gestor de finestres? Per a algú que desconegui el món de Linux aquestes preguntes poden ser suficient per tirar-lo enrera. La diversitat implica llibertat, però la llibertat sovint espanta.

Tot i així, si es pogués argumentar que Linux és superior a Windows tindríem una raó de pes per a convèncer a nous usuaris. Però per desgràcia això no és així. L’experiència de l’usuari novell en Linux acostuma a ser positiva, però no prou com per a convertir-se en un argument de pes. Ara per ara no hi ha cap argument realment de pes per dir que Linux és molt superior a Windows pel que fa a l’experiència de l’usuari.

M’explico. El Web, l’e-mail, el xat, el P2P, el contingut multimèdia i els documents d’oficina són els principals interessos de l’usuari mig. Tot això l’usuari mig ho pot fer tant des de Windows com des de Linux però no notarà cap millora substancial. A això li hem de sumar el desconeixement de molta la gent de l’existència de Linux i el fet que ja estan molt acostumats a fer-lo servir.

Llavors l’usuari pot preguntar-se: Perquè m’he de posar Linux si Windows ja em serveix? I sent pràctics al 100% i deixant de banda ideologia, principis, filosofies o el que sigui, ningú li podrà contestar que amb Linux tindrà una molt millor experiència.

Si que hi ha arguments a favor de Linux (moltíssims), com per exemple la gran varietat de software que podem trobar, o l’estabilitat i seguretat anteriorment esmentades. Però Windows disposa d’un màrqueting i una estratègia de mercat que de moment li ha permès crear un monopoli molt fort.

Potser és que Linux tal i com va ser concebut no està fet per a l’usuari mig i només està destinat al “power user” o per a un servidor. Tot i així confio en què amb el pas del temps la comunitat Linux sàpiga com encarar aquests factors que són decisius per a la implantació massiva del sistema operatiu lliure per excel·lència.

Abans d’acabar m’agradaria deixar clar que alguns punts de vista d’aquest escrit poden ser una mica radicals. He intentat portar els raonaments a l’extrem (demagogia potser?) i centrar-me en l’usuari mig, les seves necessitats i el seu punt de vista.

Tags: linux, programari

This entry was posted on dijous, desembre 18th, 2003 at 7:20 pm and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.