Soñadores, The Dreamers
L’altre dia vaig anar a veure aquesta pel·lÃcula de Bernardo Bertolucci (França - Ità lia - Regne Unit, Duració: 130 minuts), i la veritat és que em va agradar molt.
Està ambientada en el ParÃs del 1968, aquell de les revoltes, de l’amor lliure o del vi i les roses (com diria Ismael Serrano). Tracta de dos bessons (un noi i una noia) que es queden sols a casa durant un mes i l’aprofiten per convidar a un altre noi. Entre els tres viuen una història on l’amistat, el sexe, l’amor al cinema i la filosofia es barregen d’una forma magistral.
Realment no és una pel·li per persones conservadores (sexualment parlant), no en va molta gent ja l’ha subtitulat com a “folladores”.
Cal remarcar la interpretació dels actors i actriu principal (Eva Green), que està per… bé, per conèixer-la.
Val la pena, és una pel·li de les que m’agraden, on gaudeixes, aprens i penses. Es barreja la polÃtica, la filosofia, la història… Tot amb un to força crÃtic. És d’especial menció el personatge del noi americà , en Mathew (Michael Pitt). És un personatge molt sencer, amb les seves contradiccions, amb el seu pacifisme i amb un toc de la particular visió de les coses a la americana.
Teniu una bona web cinematogrà fica on es parla del llargmetratge.
26 novembre 2003 a les 5:16 pm
Doncs jo he anat a veure aqusta peli i m’ha decebut força. Jo no la trobo precisament crÃtica, fa una anà lisis de la revolta una mica classista si tenim en compte com són els dos bessons. I el final, en fi, una mica pegot.
28 novembre 2003 a les 3:34 pm
Esque suposo que l’autor no ha volgut fer tansols un anà lisis de la revolta, sino de com una gent va viure la revolta. Ã?s poder una crida d’atenció a tots aquells hippies provinents de famÃlies benestants que actualment són directors de bancs, empresaris explotadors….
El final poder si que és una mica fluix, però mostra el seny i coherència de Mathew al no seguir als seus companys en la lluita violenta per la llibertat.