« ArtFutura 2003
Paparra en castellà »

Et miro i t’escolto

Et miro, no em canso mai
sempre que ets al meu costat
escolto el què tu dius
i em veig incapaç de dir-te res.

[ * ] I jo et miro, et miro
i t’escolto,
no se perquè però em sento feliç
mentres jo et miro i t’escolto,
fins i tot quan tu no hi ets.

I si un dia em deixessis parlar
i et dignesis a escoltar-me
jo no sabria què dir-te
o potser et confessaria que… [ * ]

I si tingués el valor,
que vaig tenir un bon dia
et negaria la mentida,
que et vaig dir aquell dia però… [ * ]

Autor: Desconegut

Etiquetes:

Aquesta entrada fou escrita el dimecres 8 octubre 2003 a les 9:13 pm i desada a General. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Els comentaris i els pings en aquest moment estan tancats.

2 Respostes a “Et miro i t’escolto”

  1. RiCo escrigué:
    octubre 9, 2003 a les 2:03 pm

    Molt maco si senyor. M’hi identifico plenament degut a certa experiència de fa uns quants anys. :_ (

  2. Milsi escrigué:
    octubre 26, 2003 a les 8:59 pm

    Uffff massa sentiment enterrat…. ja sas que has de fer, no? Potser el/la fas més feliç que a ningu! I dels covards a la història mai s’ha escrit.
    :)