Ahir a la tarda em vaig dedicar a instal·lar Linux a la meva mà quina, i va ser una bona experiència.
He escollit la distribució Mandrake 9.1, la que em van aconsellar per començar en aquest món.
La instal·lació és bastant senzilla: s’arranca des del CD (ho heu de configurar a la BIOS, sempre que la vostra mà quina ho permeti), crea les particions si no les heu fet abans i està disponible en català .
Només em vaig trobar amb un petit problema durant el procés d’instal·lació: no em detectava el ratolà USB. Per sort tenia un altre ratolà PS/2.
Com la majoria de distribucions de Linux, la Mandrake porta un gestor d’arranc per poder escollir quin SO carreguem a l’engegar la mà quina. En el meu cas vaig posar el LILO amb entorn grà fic.
Un cop instal·lat em vaig trobar que em carregava l’entorn grà fic per defecte, sense la possibilitat d’entrar com a root (l’usuari root és l’equivalent a l’Administrador de Windows). Per altra banda no havia fet la configuració de xarxa correctament (faltaven les DNS), per tant no tenia Internet. I no podia executar el netconf en entorn grà fic ja que no era root. Després d’una bona estona de barallar-m’hi vaig entrar al netconf des de la consola com a root i vaig canviar les DNS.
Un cop fet això vaig deshabilitar l’inici automà tic de l’entorn grà fic (em va portar una bona estona esbrinar com fer-ho) per poder fer el login com a root i després accedir a l’entorn grà fic (què maco és el KDE…).
�s evident que tot això un no ho pot fer tot solet, sense coneixements previs. Jo tinc alguns conceptes bà sics de Linux i sé les quatre comandes bà siques del shell bash i poca cosa més. Tot i això, vaig trigar unes 2 hores a tenir el KDE funcionant a la meva mà quina amb tots els dispositius (excepte el ratolà USB) funcionant perfectament.
A partir d’ara intentaré acostumar-me a aquest nou entorn, ja sigui per treballar, escriure, programar, navegar, escoltar música, etc. En definitiva, tot el que no sigui jugar. Em sembla que em sentiré millor i tindré menys problemes si deixo d’utilitzar el Microsoft Windows al que tan acostumat estic i tants mal de caps m’ha portat.
Qualsevol persona amb un mÃnim de coneixements informà tics i voluntat d’aprendre pot instal·lar-se el Linux. Només necessita la voluntat de fer-ho, algun llibre o manual d’ajuda i els consells d’algun usuari de Linux.
Etiquetes: linux, programari
Apart d’una bona experiència, va ser una molt bona idea ;)
Jo fa no gaire li vaig instal·lar també una Mandrake a la xicota. Juntament amb la Knoppix (la que va des de’l CD) és lo millor per iniciar-se al món Linux. ;-)
Ah, parlo de la xicota, però jo me’l vaig instal·lar al setembre del 2001 (quan vaig vindre a barcelona a estudiar) i des de llavors és el meu sistema operatiu ‘per defecte’. També vaig començar amb una Mandrake, i amb el temps vaig passar a Debian, la que encara tinc actualment (tant al servidor com a l’estació de treball). I amb el temps, s’aprèn moltÃssim, t’ho dic jo :P
Jo fa casi ja un any que treballo amb un sistema GNU i sense cap dubte puc afirma que supera en molt tros al windows.
Però com usuaris i administradors de linux/unix seguim tenint un gran problema i és que el software en aplicaicons de windows supera de ben tros al de linux en molt espectes suposo que aquest es s’ens dubtar-ho el gran punt feble del propi sistema operatiu.
Ã?spero que si més no la gent que lleigueixi aquest post i els posteriors comentaris provin si més no algun dia un sistema GNU i s’en adoni de les grandisimes diferencies amb la estafa microsoft.
Diguem tots junts “un nunca mais pantallasos blaus ”
Nunca mais als pantallassos blaus, nunca mais al gosset que busca les coses, nunca mais la xupamenta de memoria del guindors …
Però que hi farem amb els jocs, aiii.
Provau el WINE